Poema trobadoresc: SIRVENTÈS
Els senyors feudals sovint protagonitzaven guerres que els permetien ampliar uns dominis que marcaven la importància i el poder del noble. De vegades l'enemistat no s'expressava en el terreny de batalla, sinó en el món poètic del sirventès. Alguns alumnes de 2n d'ESO han triat aquesta composició per manifestar la seva creativitat.
POEMA TROBADORESC
ResponEliminaSenyor Joan, no em toqueu els nassos,
Ja que porto molt temps aguantant,
I potser un dia em veureu esclatant,
I davant de vos, amb els meus braços massissos,
a l’hospital uns mesos estareu ingresats.
Senyor Joan no em toqueu els nassos,
Si no us hauré d’ensenyar
Com ser una persona, perquè així en lloc podreu anar.
Ismael Escobosa Rosique
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPOEMA TROBADORESC
ResponEliminaAquest poema va dedicat,
a un príncep mal educat.
Quan les guerres perd,
maltracta als seus serfs,
que cap culpa tenen,
de que el seu príncep faigi pena.
Princep Francesc, vos sou un principiant
que de les guerres sempre marxa pitant.
LA MALDAD
ResponEliminaSi vos fossiu especial,
li regalaria un bon regal.
Peró com no ho sou,
us regalaria un bou.
I ets més mal educat,
que un gran petard.
Vos ets més fluix,
que el coto fluix.
I encara més gros,
que un pelut ós.
Ets molt més lleig,
que un vell peix.
VOS
ResponEliminaVos, qui amb mirada desafiant
em dona força sense fi
i molta fúria constant
fa que no triï el bon camí,
el camí de la paraula,
sinó que em fa anar caminant
per el camí de la violència errant.
I de vos m'acomiado amb un crit,
el qual gràcies a ell la venjança he aconseguit.
Alina Botey Homs