Dediquem el tercer trimestre a la descripció d'espais. L'alumnat de segon d'ESO explica com és un espai que coneix bé a la resta de companys de la classe.
TEXT ESPAI Casa Sant Andreu. Aquesta casa tant bonica, està situada a Manresa, en mig de la muntanya, on tot és pau i tranquil·litat. Al estar allà fas un viatge al temps, i pots viure com els masovers de fa 100 anys. Per mi, el que més m’agrada, és la natura, tot és verd, i de fons es veu la imatge de Montserrat. Mira per on, que fins i tot he arribat a veure porcs senglars, conills, esquirols... per la zona. La casa és molt acollidora, ja que per dins està igual que quan vivien els masovers de fa 100 anys, amb les parets d’un color càlid, l’olor a llenya, les taules de fusta tan llargues. Els amos de la casa són un tros de pa, sempre et donen les verdures fruites del seu hort que cal dir que és colossal. Si vols anar a Sant Andreu, ha de ser si vols estar apartat dels cotxes, del xivarri, ja que és sortir per la porta i l’únic que veus és el paisatge, el teu gos, si és que el portes, i la teva família, ningú més. També sents els ocells cantant, amb aquella dolça veu, que et donen ganes d’estirar-te en mig del camp i fer-te una bona migdiada. Un dels meus millors records, va ser quan vaig perdre la por als gossos, i em vaig atrevir a tocar el de la casa. En conclusió, aquest és un lloc meravellós per passar en família, i passar una bona estona.
Avui parlaré sobre una part de la meva casa. Les terrasses son llocs dins, però fora de casa, és un lloc que pot servir per relaxar-se i passar bons moments. Per això, avui parlaré de la meva terrassa.
Pujant les escales de la meva casa, veiem unes portes corredisses que il·luminen tota la habitació amb llum natural. Sortint a fora d’aquestes, el primer que veiem són unes plantes a la nostre dreta, continuem caminant i l’espai s’amplia. És una terrassa amb forma rectangular, és més llarga que amplia, igualment, hi ha molt espai. Hi ha una taula de fusta amb una barbacoa sobre, al seu costat tenim taules i cadires apinyades. Cap a la dreta, veiem una taula rodona, una mànega d’aigua verda penjada a la paret, una aigüera i plantes al voltant per decoració.
Però el més important és el paisatge. Aquesta vista és tan bonica com les que surten a les pel·lícules. Es veuen els camp d’un color verd relaxant, les cases de Can Colet, cases que són grans, però a distància es veuen minúscules. Podem contemplar tot el poble La Roca, els terrats i xemeneies de l’edifici del front. A la terrassa, els fils daurats del capvespre et donen ganes de passar allà la tarda amb els amics i xerrar pels descosits. Quan plou, les gotes canten damunt de la teulada creant una melodia relaxant. També m’agrada aquesta terrassa per tot el que he passat allà: A l’estiu, fèiem barbacoes amb els amics, la meva germana i jo, muntàvem la piscina inflable i ens refrescàvem de la calor infernal. A l’hivern, gaudíem de la neu i el paisatge blanc com la llet. A la primavera, les flors floreixen i desprenen bona olor...
En conclusió, m’agrada molt la meva terrassa i no la canviaria per cap altre ja que vull seguir gaudint d’aquestes experiències i d’aquest meravellós paisatge.
La bassa dels ànecs es un lloc on hi ha tranquil·litat i on la gent ha a donar-li menjar a els ànecs, a mes a mes es un lloc on jo hi tinc molts records.
Principalment la bassa dels ànecs es un lloc amb molta vegetació, una de les coses que cal destacar es que en mig de la bassa hi ha una zona de terra amb un arbre on els ànecs viuen allà també cal afegir que hi havia un camí que rodejava tota la bassa, però ara hi ha una part que esta plena d’aigua y no pots passar per allà ja que la bassa dels ànecs cada cop te mes aigua, mes amunt en un dels costats de la bassa podem trobar un riu molt petit que si saltes una mica hi pots passar a l’altre costat. Per entrar a la bassa tens que baixar unes escales de fusta que estan molt desgastades y a vegades et trobes el terra amb trossos de pa per tota la gent que li dona de menjar a els ànecs. Amb el pas del temps la bassa ha anat sofrint molt, ja que la gent ha anat trencant les coses del seu voltat i això fa que ara estigui una mica en decadència encara així te el seu encant. La bassa dels ànecs es un lloc que et transmet tranquil·litat ja que esta en el bosc y no hi ha molt de soroll encara que els crits horrorosos de les oques i els ànecs pugin ser una mica irritants, a mi em produeix molta nostàlgia ja que de petita anava molt. Normalment la gent va per assentar-se en els bancs i estar tranquil·la i disfrutar del paisatge. Quan era petita moltes vegades anava a la bassa dels ànecs, era un dels meus llocs preferits de la roca ja que m’encantava donar-li de menjar a els ànecs però amb el temps vaig deixar d’anar, un dels millors records que tinc es quan anava amb els meus pares i el meu millor amic i donàvem voltes per allà i jugàvem a la pilota, m’ho passava molt be. En conclusió la bassa dels ànecs es un lloc molt bonic pero amb el temps la gent de la roca hi a deixat de anar encara així segueix sent un lloc emblemàtic per a la Roca.
El carrer Major és un carrer amb molta història, varis detalls especials i un lloc que em fa recordar vivències dolces. Per això és la meva part preferida de La Roca.
Molta gent pensa que el carrer Major és només un carrer més, que no té res d’especial. En canvi, aquest carrer guarda varis detalls que el fan especial als demès carrers, el carrer en sí està situat sobre un camí romà, el qual va ser tapat amb asfalt i posteriorment amb les pedres que hi ha ara. El carrer Major abans havia estat el centre del poble, el centre de la vida, conjunt amb l’església i la seva plaça. Ara, encara que segueix sent un carrer important, només és un carrer peatonal, l’únic de La Roca, el qual connecta el carrer de l’església amb la rambla mestre torrents. Cal ressaltar que gràcies a la peatonalitat d’aquest carrer jo puc contar amb varies vivències, com per exemple, quan baixàvem a jugar a futbol o al pilla-pilla sense por de que res dolent passés. També es fan les catifes el dia del Corpus, i fa uns anys també comptàvem amb el pessebre vivent, i el sopar de la nit següent, on posaven música, la gent ballava i s’ho passava bé. El carrer Major ha estat lloc de múltiples reformes i canvis. Com per exemple, fa 50 anys la majoria de cases tenien portes gegantines per a poder entrar les bestioles, actualment només hi ha una casa a aquest carrer amb la porta gegantina. A aquest carrer, encara queden varies decoracions decrèpites, com per exemple una estàtua petitona d’un sant a la façana d'una casa. A aquest carrer jo em sento segura, ja que passen pocs cotxes, i també em sento com una detectiu perquè té molts secrets més que jugant per exemple pots trobar.
En conclusió, el carrer Major és un carrer especial de La Roca i tothom hauria d’apreciar que encara estigui al poble, i a més a més, conèixer la seva història i la dels seus voltants.
El parc del costat de casa meva, esta cituat entre dos carrers, el carrer Catalunya i el carrer Velázqez. Justament al davant hi ha una botiga de cotxes que allà és on treballa el meu pare i al darrere hi ha un bloc de pisos que és on visc jo.
En aquest parc hi han diferents zones: una zona de bancs, que és on s'asenta la gent gran o els pares. També hi ha una zona de gespa que es per jugar amb la pilota o fer boltarelles, en aquella zona no poden entrar gossos. L'altre zona és la dels grunxadors i els tobogans, quan jo era petita m'hi gronxava tant fort, que semblava que estigués volant.
Aquest parc em porta molts bons records ja que quan era petita sempre anava a jugar amb la meva germana i ens ho passavem genial.
Per concloure, aquest parc és molt divertit i molt entretingut pels nens petits, ja que quan jo era petita m'ho passava genial.
El carrer Espronceda es un carrer molt llarg que es situa la meva casa dins d’ell, aquest carrer comença del Carrer Picasso i acaba en el Carrer de la Plaçeta, aquest te moltes zones comercials com la zona del estanc, la òptica o el Celler etc... Principalment, el que es pot observar són zones urbanitzada tot i que són la milloria també hi han zones de verd.
Inicialment, el que predomina el carrer Espronceda es la gent que hi ha a totes parts, sobretot quan hi ha mercat cada divendres el carrer es veu viu, en el carrer es poden apreciar moltes tendes o supermercats que es poden veure repletes de gent normalment, també es poden veure les carreteres desgastes i algunes voreres renovades, cal destacar que també hi ha vegetació el que es pot observar són uns arbres ben bonics alhora que ben petits acompanyats de vegetació diverses com uns arbustos o bastantes flors etc..
Aquest carrer es bastant estressant degut a que hi ha molta gent sempre, també es pot olora els aliments quan hi ha mercat o el olor a gasolina quant està molt transitada. El que més faig i el que més m’agrada en aquest carrer es impulsar-me en les mil i una baixades del carrer sentit la velocitat a les meves benes.
Finalment, aquest espai es bastant significatiu per mi per totes les característiques que heus he dit i per això l’escollit.
La terrassa de la meva avia és un lloc ple de records, viscuts a la infància que m'omplen d'alegria i emoció. A la terrassa s´hi entra per una petita porta de vidre la qual connecta amb el menjador. Ni tan sols fent dues passes ja te n’adones de la immensa i excessiva vegetació que hi ha, així com la tonalitat que predomina és d’un intens i enfosquit verd. Les parets que l’envolten son blanques i es caracteritzen per tots el petits però essencials objectes que han siguts col·locats per la meva avia, com antigues rajoles, llangardaixos i petites llums les quals s’encenen quan es posa el sol. El que més ressalta són els voluminosos testos, a més a més cada un d’ells és d’un color diferent. Pel que fa a la distribució de la terrassa, conté una petita paret de diversos llistons de fusta que la divideixen en dues parts, en una hi ha una taula on hi passem moltes nits d’estiu amb els cosins, on fem sopars d’estar per casa juguem a jocs de taula i riem per les butxaques. Una olor que em recorda aquelles nits és de l’espelma antimosquits, ja que hi solen averi molts i les utilitzem tant per il·luminar-nos com perquè no ens piquin. En relació a l’altra costat és on s’acaba la terrassa, en particular està envoltada de testos amb moltes flors que em transmeten sensacions de llibertat i tranquil·litat, i em fan recordar tots el moments viscuts amb la meva família a la infància. També hi ha una lluneta on hi prenc el sol cada estiu. En conclusió, per mi aquesta terrassa és un lloc molt especial i agradable en el qual hi he gaudit de petita, hi gaudeixo actualment i espero seguir fent-ho sempre amb la gent que m’estimo.
La Vall De Núria Núria, és una vall del Pirineu Català, al poble de Queralbs, a la comarca del Ripollès. Una de les peculiaritats de Núria és que només s’hi arriba a caminant o amb el tren cremallera, que surt des de Ribes de Freser. Dins del paisatge de la Vall, podem apreciar el llac artificial i el santuari, presidit per una església que data de l’any 1911 que protegeix la Mare de Déu de Núria. En el seu campanar hi ha 8 campanes, cada campana té un nom i cadascuna fa el so d’una nota diferent. Al costat de l’Església hi ha l’hotel i quatre cases dedicades a diversos sants Prop del santuari, hi ha la capella de sant Gil, construïda cap al segle XVII però ampliada posteriorment. Molt a prop de la capella hi ha la font de Sant Gil. Hi ha diverses muntanyes importants al voltant de Núria, el Finestrelles, el Puigmal i el Noucreus. Al mig de la imatge hi trobem el bell llac, ple de granotes, truites i tortugues que surten a la superfície buscant pa sec. Al llac, hi podem navegar amb barques o caiacs. Les muntanyes, es reflecteixen al llac, és una imatge molt bonica i molt típica de la Vall. Núria, també és un lloc emblemàtic per la història de Catalunya, per què l’any 1932, es va signar a l’habitació número 202 de l’hotel, l’Estatut d’Autonomia. Força a prop del santuari, es pot veure un edifici, d’amb prou feines un pis d’altura, allò és l’estable, on podem llogar cavalls i monitors per poder anar a fer un volt pels voltants del santuari. No només podem llogar cavalls, sinó que també hi ha uns ponis per als més petits. Darrere del santuari, hi ha un parc recreatiu amb tobogans i patinets per divertir-te. Encara que tampoc es veu, també hi ha una petita zona on hi ha ple d’animalons: gallines, oques, conills... També hi ha algun ase! Quan surts de l’últim túnel que et fa arribar a Núria, veient el santuari, el llac i les muntanyes, és una sensació inoblidable, un lloc ple de llum, molt de verd a l’estiu o blanc a l’hivern, un paisatge preciós. La sensació que tinc en veure una foto de Núria, és de lluminositat, un lloc sense contaminació i sense trànsit, pau, tranquil·litat... La olor que fa és d’aire net, pur, i per descomptat la olor característica de la muntanya pirinenca d’arbres, d’herba. Quan surto del cremallera, m’agrada sentir l’aire fresc que envolta l’Olla de Núria, i els mugits de les vaques i els seus esquellots. Cada any hi anem amb els meus avis i els cosins. Sempre ens allotgem a l’Alberg Pic de l’Àliga, allà a prop hi ha moltes marmotes. La cosa és que un dia vaig sortir sol a buscar-ne, quan vaig ser prop d’un dels molts caus que hi ha, m’hi vaig asseure a la vora i amb uns binocles, vaig esperar que sortís alguna marmota, quan ja portava molta estona esperant, em vaig adormir de la pau i la tranquil·litat que es viu allà, una estona després, un soroll em va despertar, eren els meus cosins que m’havien vingut a despertar! Me’n vaig anar decebut, perquè no vaig veure cap marmota. Núria és un lloc molt bonic, i per mi és molt més que bonic, ja que em porta a vells records de quan era petit...
Per començar a descriure aquest càmping, os parlaré una mica sobre els allotjaments. Té diferents allotjaments: els bungalous, que són increïbles i molt acollidors, les tendes d’acampar, que són més per l’aire lliure, i per últim, la zona de les caravanes. Si tens sort t’allotges al costat de les piscines principals. També te una cosa molt bona que és, que te el mar a una passa. Just davant de l’entrada ens trobem els inflables d’aigua que són molt divertits. Quan estàs a d’alt dels és mouen tant q sembla que hi hagi un terratrèmol. Aquest càmping destaca bastant per las seves piscines. Te 5 piscines aproximadament, una d' elles te una espècie de llacusi. També un dia a la setmana munten un circuit com de inflables a la piscina. Son molt divertits el inconvenient es que va molta gent i as de fer cua. L' altre part molt bona del càmping es zona de jocs i zones esportives. Ami la que més m’ agrada és la la pista de futbol gespa, que és on passo cada tarda amb els meus amics d’ allà. També hi ha: la pista de handbol, la pista de bàsquet, la pista de futbol de terra... Per altre banda una zona que també m'agrada molt es la sala de maquines, on alguna nit anem a jugar encara que normalment hi ha molta gent. Per últim tenim les parts on venen menjars deliciosos com: la gelateria, on venen hots dogs, la creperia,...
En conclusió és un lloc súper divertit per a tothom tant nens com adults, i espero que s’hi aneu os ho passeu igual de bé que jo.
TERRAT He escollit aquest lloc perquè des de que era molt petita m’ha encantat i he tingut moltes experiències bones. El meu terrat esta situat a dalt de tot de la meva casa. Aquest espai es gran i molt còmode, el primer que es veu quan entres es un para-sol molt gran de color negre que et protegeix del sol i de la pluja, a vagades quan plou m’agrada pujar per escoltar la pluja caure fent una melodia molt serena, a sota del para-sol hi ha dos sofàs de coloraines com l’arc de san Marti i una tauleta petita on hi ha flors. Mes endavant trobem al terra herba artificial per fer-ho mes bonic. També hi ha dues sales, una es meva i l’altre de la meva veïna. La meva es com un gimnàs on ho guardem tot, com per exemple pintura, coses de nadal ,peses ,etc. Aquest lloc es fantàstic perquè es pot fer barbacoa, també pots posar-te a prendre el sol, banyar-te a la piscina. Es respira molta tranquil·litat, es un lloc per passar les tardes i descansar i quan estàs assegut et sents lliure de fer el que vulguis i si treus al cap pots veure tota la torreta. En aquest terrat també he viscut un munt de vivències com per exemple anar cada tarda amb els meus amics i estar hores parlant i fent el boig.
Per concloure m’encanta aquest lloc ja que puc desestresarme del que m’envolta i sentir-me molt be amb mi mateixa.
Per començar dir-vos que la casa dels meus avis està a la muntanya i per tant no hi ha connexió a internet ni cobertura, però el que si que hi ha és un riu al costat de la casa, molt acollidor i amb la temperatura perfecta per banyar-se a l’estiu, un camping on hem fet moltes competicions de futbolí amb el meu avi i la colla d’amics.
Aquesta casa és tan important per mi per que he estiuejat des de petit, on tinc molts bons records, hem fet moltíssims menjars familiars i m’ho he passat bomba amb la família, jugant a futbol, fent un passeig per la muntanya i banyant-nos al riu.
La casa és molt antiga i quan fas una trepitjada sembla que camini un dinosaure, té més anys que Matusalen. La casa és molt gran, a vegades han estat els meus tiets, a vegades han estat els meus avis i hem estat perfectament perquè hi ha moltíssimes habitacions, a la part de fora hi ha un jardí molt gran i molt bonic on fem les barbacoes, els sopars, etc.
Per concloure dir-vos que he triat aquest lloc pels grans records i moments tan importants que he viscut allà i per lo bonic i agradable que és estar amb la família a la casa.
ESCOLA ENDANSA L'escola de ballet on vaig es diu Endansa i aquest lloc em desperta unes sensacions d'alegria i felicitat.
La peculiaritat que té és que no fa competicions per no buscar rivalitat amb les altres escoles i és una escola que m'agrada molt perquè ensenyen a ballar molt bé, ja que es fan moltes classes de ballet per tenir una bona base i a mesura de què un es va fent gran fa més hores de ballet per anar superar-se a un mateix. També t’ajuden a perdre la vergonya davant del públic. Aquest lloc té dues sales de ball dos vestuaris, lavabos i una recepció, és petit però molt acollidor. Un dia amb la meva amiga Laia vam anar al lavabo i ens vam quedar tancades, vam començar a picar a la porta i justament va passar una de les nostres professores i ens va ajudar a sortir, ens vam endur un bon ensurt. Els vestuaris hi ha molts bancs de fusta d'un color crema, també hi ha unes dutxes molt grans. A l’entrar hi ha un sofà davant d'una petita classe, on es pot descansar i esperar que comenci la classe. Les professores són molt dolces amb totes les nenes. La sala més gran és rectangular i amb un mirall que ocupa tota una paret. Sempre que hi ha una festa al poble l’escola de dansa munta un escenari per poder ensenyar alguns dels balls que es treballen durant el curs i així també fem gaudir dels balls a la gent del poble.
En conclusió m’encanta l’escola Endansa per totes les emocions que em desperta i totes les vivències que he viscut allà.
La meva casa es diu Can Jep, es molt important per mi pel simple fet que ha estat la meva llar des de que vaig néixer, i la del meu avi, i la del avi del meu avi.
Es una Masia construïda a mitjans del s.XIX. Esta situada a les afores de Santa Agnès, envoltada per un bosc molt espès, on només s’hi pot arribar mitjançant un camí de sorra i molt llarg, tant llarg que sembla el camí de Santiago, a un costat d’aquest camí , s’hi poden veure arbres, i a l’altre, un parell de camps, d’unes 4 hectàrees aproximadament. Un cop es pot veure la casa, en el primer que sa sol fixar tothom es en el gos, un gos gros i fort com un tigre, just al mig del pati hi ha un roure, d’uns 6 o 7 metres, i molt antic, encara ara tinc records quan el meu avi m’explicava que aquest arbre ja hi era quan ell era un infant. Desprès, també a primera vista, es veu una porta alta i ampla de fusta, es molt antiga, aquestes portes són típiques en les masies antigues. A la Primavera, els camps estan verds i es molt bonic, tot i que les ovelles que hi pasturen no deixen ni un bocí d’herba. La meva casa es un lloc que transmet benestar i confort ja que pràcticament no et pot molestar ningú. Tota la meva infància ha estat centrada en aquest lloc, ja que es on més hi he jugat amb els meus amics i cosins, i a més a més es el lloc on tinc dels millors records que posseeixo.
Per concloure aquest text m’agradaria afegir poder viure en un lloc bonic i tant tranquil no hi ha diners al món que ho puguin comprar.
Platja Es Caló des Morts La platja Es Caló des Morts, està situada a Formentera, a les Illes Balears. És una visita indispensable, ja que està considerada una de les platges més boniques del món. Realment és una cala, perquè les seves dimensions són petites, però tot i així, la seva bellesa és increïble. Està molt amagada i no es pot accedir amb cotxe. Per arribar, has d’anar amb cotxe fina a la platja de Migjorn que està a prop fer un camí pel mig del bosc d’aproximadament d’uns 30 min, però la bellesa del lloc i la vista de tota la part meridional de l'illa, compensen el petit esforç per arribar-hi... El primer que veiem quan arribem es un penya-segat. Però a mida que ens hi anem apropant, veiem un petit tros de sorra on hi caben aproximadament unes 25 tovalloles, per tant, per agafar un lloc, hem d’arribar molt d’hora. Per baixar fins al nivell del mar hem de baixar unes escales de metall on només hi pot passar una persona a la vegada. El que destaca d’aquesta platja és la transparència de l’aigua, el contrast de colors blaus i turqueses, la sorra fina i blanca i la quantitat de peixos que hi ha. Dona la impressió d’estar en una piscina, però en canvi, les roques que envolten la platja semblen agulles i es impossible trepitjar-les sense xancletes. Les vegades que hi he anat no hi ha masses onades, el mar sol estar tranquil i serè. També té la presència de les típiques Cabanes de fusta on els pescadors guarden les seves embarcacions. Per poder gaudir bé de l’experiència, és indispensable, portar les teves ulleres de busseig i capficar-te a l’aigua per fer snorkell i contemplar tots el peixos de colors que hi ha a la zona. A més a més és un lloc perfecte on gaudir de la posta de sol a Formentera. El reflex daurat del capvespre es reflecteix en tot el mar. La meva primera impressió al veure-la va ser com si estigués al paradís, perquè aquesta platja, no té res a envejar a les del Carib. Recordo la primera vegada que vaig anar-hi, vaig provar per primera vegada snorkell i com hi ha milers de peixos em va agradar molt. Un altra record que tinc es quan el meu germà va aconseguir pescar 2 pops, que després va tornar al mar. Per concloure, vull dir que no fa falta anar-se’n molt lluny per a trobar el paradís, perquè potser el tenim al costat de casa i no ho sabem.
LA PLAÇA DE L'ESGLÉSIA DE SANTA AGNÈS DE MALANYANES
La plaça de l’Església de Santa Agnès és un punt de trobada dels veïns i de les veïnes els diumenges i per la Festa Major d’estiu i d’hivern, des d’on es pot visualitzar tot el poble ja que està situada a la part alta de Santa Agnès i on també s’hi pot contemplar la seva església romànica, encara que molt reformada. D’entrada, cal dir que un cop hi arribes et dones compte que no és una plaça gran i que hi ha tres entrades per on s’hi pot accedir. La primera, i la principal, està asfaltada, la segona, és un camí de terra i l’última són unes escales de pedra irregulars. Jo us descriuré la plaça a partir de l’entrada principal. A l’entrar a la plaça es pot veure que el terra està fet de llambordes separades un mica entre elles i de colors grisencs, al voltant de les quals i rodejant la plaça, hi ha una espècie de bancs també de pedra. Al fons de la banda dreta i tocant a les escales hi ha una font feta de granit. A la banda esquerra es pot accedir al porxo de l’església i a la seva entrada. Cada hora en punt i quart d’hora, es pot sentir el rellotge del campanar i a la tardor tota la plaça fa olor de les fulles que cauen dels arbres però que a la primavera reneixen amb un color verd viu fent que hi hagi ombra al voltant i que l’estada allà sigui més agradable. Tot això transmet una sensació de pau i tranquil·litat. Durant els dies laborables a la plaça hi ha un silenci fred fent que sembli un lloc solitari o abandonat, però aquest fet no afecta a les sensacions que he dit abans. Jo, des de ben petita que hi he anat sempre en bicicleta o caminant amb la meva mare i el meu pare i em porta molts records ja que sempre que hi vaig em quedo una estona asseguda dins el porxo i contemplant el paisatge. També els meus avis materns m’expliquen com era abans la plaça perquè va ser reformada el 2006 i tots els moments màgics que van passar-hi quan eren joves com el dia que es van casar o quan hi ballaven danses populars catalanes. En conclusió, la plaça de l’Església de Santa Agnès és un lloc on des de fa molts anys tota la gent del poble es reuneix per celebrar festes, com he dit anteriorment, xerrar o simplement per desconnectar una estona i la veritat és que val la pena anar-hi almenys un cop a la vida.
L’església de Sant Sadurní és considerat un dels espais culturals més importants del municipi, a més a més del més antic, i és tot un orgull per al nostre poble. La parròquia de Sant Sadurní va ser construïda al 1558, i per tant es de arquitectura gòtica. Tot i això l’església té una mida mitjana però que no es pot comparar amb grans catedrals gòtiques com les de Barcelona. Tot i que va ser construïda fa 5 segles, actualment, desprès d’una de les seves reformes es va incloure el seu característic campanar que adorna la part superior de l’edifici. Al seu exterior també podem trobar incomptables gàrgoles, en un estat decrèpit, a causa del pas del temps, sense comptar els grans contraforts que aguanten el vell edifici. Però sens dubte la part més interesant: la decoració gòtica que adorna l’entrada, on està emmarcada l’espectacular figura de Sant Sadurní. Per la part interior trobem que la parròquia te una única nau en forma de creu, on l’espai no és molt ample ja que la majoria està ocupat per bancs de fusta. Dintre de l’edifici destaquen les dues capelles laterals, en una hi ha una recreació de déu crucificat, i a l’altre la imatge d’algunes verges rodejades d’espelmes, I arribem a la que considero és la millor part és l’increïble absis de color daurat, que enlluerna a tota l’església, no només amb el seu color sinó també amb la gloria de déu, amb Sant Sadurní com a principal protagonista. L’edifici, com tota Església és utilitzat per comunions, casaments, anar missa, etc.... tot i que també excursions escolars com la realitzada per mi fa uns anys, de la que tinc molt bons rècords ja que ens va ser explicada la història, totes les reformes, i alguns secrets com l’amagatall que hi ha darrere de l’absis que va ser utilitzat per amagar-se de la guerra civil, un fet que et deixa una sensació molt agre sobre aquella època. És precisament per aquestes vivències que l’església em transmet nostàlgia, alegria, i una sensació de benestar i confort comparable amb la de casa meva. En conclusió l’Església de La Roca del Vallès és un dels espais més importants del poble, on sense dubte os recomano anar-hi ja sigui per curiositat o per tenir algun problema, la parròquia sempre tindrà les portes obertes.
Potser alguns ja hi heu anat, però ara que bé el bon temps és una bona excursió per fer el cap de setmana. L'elefant de pedra és un dels llocs més macos que tenim aquí al costat de la Roca. L'elefant de pedra és una estructura feta pels avantpassats. La trobem sobre d'una pedra que dóna la sensació de com si estigués descansant. El que fa que pensem que és un elefant és per les seves dimensions i a la vegada per la seva expressió facial, com les orelles, ulls i trompa. A més a més, l'elefant és especial perquè ens el trobem al mig del bosc envoltat de natura, fauna i d'altres estàtues originals, és per això què sembla que entris dins d'una tribú Indià o que estiguis en un bosc encantat. Anys enrere anàvem amb la meva família a passar algun diumenge en el Bosc d'Òrrius, on hi ha l'Elefant de Pedra, passejàvem pel bosc i després fèiem un pícnic allà. Sempre que anem allà miro l'elefant i em transmet confiança amb la seva mirada. Per aquest motiu, m'agradaria compartir aquest lloc amb tots vosaltres. Quan estàs allà dona una sensació que per mi és molt important, ja que, el meu besavi, avis, tiets, que eren de fora, sempre que venien a la Roca anaven a aquest bosc a veure l'Elefant, és per això que quan i vaig trobo que és un lloc ple de màgia i a la vegada fa que hem senti més a prop de tots ells. Per concloure, vull destacar que tots hauríem d'anar alguna vegada, ja que és meravellós per passar el dia amb la família o els amics.
El pati de la meva habitació El pati de la meva habitació és un lloc molt especial per a mi, ja que hi he passat molts moments genials amb la meva família i els meus amics. A aquest pati hi podem accedir des d’una porta corredissa de vidre brillant molt gran de la meva habitació, ja que l’objectiu principal de la porta es que hi entri llum a la habitacio. Només entrar ja es veu tot el pati, ja que no és molt gran, a una banda hi podem trobar la rentadora coberta per un tros de teulada, sota d’aquell tros de teulada també hi guardem una gandula petita d’un color rosa destenyit pel sol i una taula blanca plegable, a l’altra banda hi ha una hamaca d’uns colors molt vius i un cavallet de fusta petit, al mig del pati no hi ha res però a l’estiu hi muntem una piscina petita com un cigró. Aquest pati és un lloc molt silenciós i relaxant per passar-hi la tarda, jo passo allà la majoria de les tardes estudiant, llegint, fent deures i escoltant música, segurament de tant estudiar allà les parets se saben més el meu temari que jo. En conclusió, el pati de la meva habitació és un lloc genial per passar-hi la tarda amb amics, família o sol, per llegir escoltar música o tan sols estar tranquil mirant els estels a la nit.
La meva habitació, bàsicament és el meu món, és on estic la majoria del meu temps i on més bé m’ho passo, jo sol, en família, o amb amics. He passat moments molt dolços en aquesta habitació.
La meva habitació no es pot considerar un espai gran, mes aviat és petitona. Té una forma de rectangle.
Per una banda, la zona més rellevant de la meva habitació és l’escriptori, és on jugo, faig els deures i fins i tot a vegades on menjo. Davant de l’escriptori, hi ha el armari on estan els llibres de l’insti, on penjo la motxilla i on guardo els llibres en general. I al seu costat, hi ha un sofà negre com el petroli. Per altra banda, penso que li falta espai ja que se’m queda petita.
Una cosa a remarcar, és que l’habitació esta al costat de tot, de l’entrada de la casa, de la cuina, dels lavabos i de les escales del pis de dalt.
Una experiència que he viscut a la meva habitació és quan va ser reformada, ja que mai ha sigut com és ara. La meva habitació va començar sent una sala on deixàvem les eines i s’utilitzava com una despensa. Però, amb el naixement de la meva germana, va ser reformada, sent ja per fi una habitació habitable. Fins que la meva germana va canviar d’habitació, que és ara que l’utilitzo jo.
En conclusió, al entrar, em sento com si estigués a l’aire lliure, com si una ventada d’aire fresc inundés l’ambient, també dona una sensació de llibertat perquè és el meu espai i de comoditat ja que qualsevol persona s’adapta a ella i en gaudeix de la seva estància.
El mirador de La Torreta és un lloc molt important per mi perquè és un dels espais més bonics del meu barri i també perquè em porta molts records del passat.
El mirador consta d'una cúpula no massa gran que al principi era blanca, però que ara està plena d'art urbà. Des d'aquesta es tenen unes vistes magnífiques de tot el barri. A més a més al costat de la cúpula hi ha una petita pineda alegre, on podem trobar alguns bancs, una mica desgastats, que van molt bé perquè la majoria de persones que van al mirador ho fan a peu. Estar allà a mi em transmet molta tranquil·litat, ja que és un lloc en el qual hi ha molta natura i sovint poca gent. Personalment, cada vegada que hi vaig em relaxo tant que és com si el temps s’aturés. Tornant al que he dit abans, el mirador em porta records, ja que moltes vegades a l'escola vam anar-hi. Així que pensar en el mirador em porta inconscientment a recordar vivències de la meva etapa escolar o d'aquells dies dolços en els quals em passava tota la tarda jugant allà.
En conclusió, el mirador de la Torreta és un espai perfecte per a relaxar-se i alhora gaudir de la natura.
La Fontcalda La Fontcalda és un espai natural en el que anava cada any a passar-hi uns dies mes o menys quan tenia 5 anys i els dies que hi passava els passava a casa dels meus avis. La Fontcalda està en una part del riu Caneletes. Primer, per entrar-hi s’aparca a un replà que hi ha i després es baixa caminant, aquesta caminada no arriba ni ha uns 200m, després el primer que veus mentre baixes en una rampa per anar al riu és: a la part dreta un gran desnivell de terreny en el que sembla que hi hagi hagut una esllavissada, mes o menys a la part centrals veus el riu hi al costat del riu, a la part dreta, hi ha una roca vertical on hi ha posat un pont de passeig per poder seguir la riba del riu, un cop baixes es pot apreciar una piscina natural per a nens petits en la que l’aigua es la pròpia del riu i a continuació si mires cap a la part esquerra es pot apreciar com el riu segueix el seu camí. A l’aigua si poden trobar serps, aranyes d’aigua, llagostes..., d’altra banda, hi ha un pont que ens acosta els túnels de la Via Verda, la Via Verda és una antiga ruta de ferrocarrils la qual va ser abandonada i els ajuntaments de la zona la van habilitar per passejar-hi caminant, en bici o en cavall, aquesta ruta va des de l’Aragó fins a Tortosa, hi gràcies a la Fontcalda, aquesta ruta ha atret a molts turistes ja que poden gaudir d’un espai natural fent-hi esport i un cop acaben aquest recorregut poden gaudir de banyar-se en un dels millors entorns naturals de la Terra Alta. Per part sentimental aquest lloc m’emplena el cor de joia ja que cada cop que hi penso recordo el color verd transparent de l’aigua, el soroll de com flueix l’aigua per les bores del riu, el gran ambient de tranquil•litat i pau, la qual és difícil de trobar, la sensació de que només estàs tu en aquell lloc. També una cosa que destaca quan hi penso és el color crema de les pedres desgastades i, el color verd fosc a la part fonda del riu, i sempre miris on miris veuràs el verd característic del bosc. Una de les meves millors experiències en aquest lloc es quan un dia vàrem anar amb la meva antiga gossa a banyar-nos-hi, amb la meva tieta i els meus cosins, hi el que més em va marcar va ser que els meus cosins van caçar una serp petita. Per acabar vull dir que per a mi aquest lloc és un dels mes importants de la meva infància ja que em fa recordar les meves mil i una aventures quan era nen i totes les experiències viscudes en aquest lloc, amb amics i amb família.
El camí de l'horta és un caminet petit i estret situat al costat de l'horta de la rectoria de Santa Agnès, on se celebra la majoria de festes. Aquest camí és curt però tot i això hi podem trobar diferents coses; principalment hi podem observar molts arbres, ja que està al costat d'un bosc, un mur alt de pedra que rodeja l'horta i en algunes parts hi ha unes tanques de fusta.
El camí va des del començament de l'horta fins a l'Església. Si entrem des de l'horta, hi podem veure molts arbres que segueixen tot el camí on hi predominen alzines i més endavant, una llarga tanca de fusta. En canvi, si entrem per la part de l'Església, hi ha quasi el mateix que entrant per l'horta però en la primavera hi podem observar unes flors grogues molt boniques, i si anem una mica més endavant, es pot veure un arbre una mica caigut on a vegades sec allà amb les meves amigues.
Aquesta ruta és molt tranquil·la però com està al costat d'una carretera, poques vegades passen cotxes però si passen, poden molestar una mica. Quan estàs allà assegut en la tanca de fusta ets sens molt bé, amb una sensació de ben estar, escoltant els ocells piular, un vent lleuger que passa a l'estiu, una olor molt agradable de les flors i a més a més, el millor de tot és que si busques un lloc on passi poca gent allà és el millor lloc per estar.
A l'estiu quasi sempre vaig allà amb la Laia i un dia caminant per allà ens vam trobar aquest camí, a partir d'aquest moment ha estat "el nostre camí" on hem passat hores parlant i escoltant música. Un dia vam agafar unes cadires de fusta que hi havien per allà i ens les vam quedar per així quan anem pel camí en seiem allà i s'està molt bé i tranquil.
Per concloure, aquest caminet per mi significa molt, ja que he passat molts moments allà que mai oblidaré, a part que és un lloc molt agradable per estar-hi, sempre serà per a mi un camí de records.
El camp que hi ha davant de casa meva és molt especial per a mi ja que he viscut molts moments especials allà i crec que és una oportunitat única perquè la gent pugui apreciar el que jo aprecio.
Principalment quan el veus a primera vista és tan verd i ampli que sembla un bosc però a mida que es va fixant la vista en el camp es pot observar que té tants colors com gent hi ha al món. Aquell camp serveix per cultivar blat però a banda d’això es poden veure dos arbres que porto mirant tota la meva vida i un d’ells és groc a la primavera. A més a més hi ha dues cases, una és una masia blanca i es troba al fons del paisatge, l’altre és una casa que es troba a l’esquerra feta de maons. També es pot observar el Castell de La Roca darrere els arbres, és molt bonic a la vista perquè sembla molt misteriós i a vegades et quedes embadalit mirant-ho no obstant jo prefereixo escoltar i observar els ocells que habiten en aquest lloc ja que la naturalesa sempre m’ha agradat més que l’arquitectura. També hi ha un pou de color marró i blanc amb una tapa a la part de dalt que serveix per regar els cultius. Per Sant Jordi surten unes roselles vermelles com la sang, també hi ha marietes i abelles que viatgen de flor en flor. A mi aquest lloc em produeix molta calma perquè sento que les altres coses no existeixen i allà tots els meus problemes s’esfumen com si fossin fum. Cada dia quan vaig a treure la meva gossa em poso a jugar amb ella i a tirar pedres perquè les vagi a buscar, inclòs a vegades em sento a veure com es pon el sol en una vorera que pertany a la casa que hi ha davant d’aquest lloc.
En conclusió aquest espai és un lloc on tothom pot sentir-se lliure i tenir un moment en soledat per pensar o simplement relaxar-se.
La Font de Can Planes és un lloc molt especial per a mi i que ha estat molt important pel poble, per això val la pena visitar-lo una vegada a la vida.
És una Font que esta als afores del nucli urbà de la Roca però que és molt fàcil accedir-hi ja que no és gaire lluny. La Font està en una roca i encara que ara ja no s’utilitza perquè no surt aigua, antigament la gent de Granollers, La Torreta o Sta. Agnès venien a buscar aigua ja que l’aigua de la Roca és considerada una de les millors del Vallès, al seu costat hi ha una taula on t’hi pots sentar a xerrar o descansar. Està envoltat d’arbres i herbes que s’enfilen a les roques com micos als arbres. De petit venia a jugar a pilota amb els meus amics i a vegades em parava a descansar quan anava a caminar amb els meus pares i la meva germana. Està allà em produeix una sensació de tranquil·litat i benestar i on puc desconnectar i no pensar en res.
En conclusió crec que aquest lloc ha de ser visitat per més gent ja que pot arribar a ser un lloc molt màgic i fabulós
Per començar dir-vos que la casa dels meus avis està a la muntanya i per tant no hi ha connexió a internet ni cobertura, però el que si que hi ha és un riu al costat de la casa, molt acollidor i amb la temperatura perfecta per banyar-se a l’estiu, un camping on hem fet moltes competicions de futbolí amb el meu avi i la colla d’amics.
Aquesta casa és tan important per mi per que he estiuejat des de petit, on tinc molts bons records, hem fet moltíssims menjars familiars i m’ho he passat bomba amb la família, jugant a futbol, fent un passeig per la muntanya i banyant-nos al riu.
La casa és molt antiga i quan fas una trepitjada sembla que camini un dinosaure, té més anys que Matusalen. La casa és molt gran, a vegades han estat els meus tiets, a vegades han estat els meus avis i hem estat perfectament perquè hi ha moltíssimes habitacions, a la part de fora hi ha un jardí molt gran i molt bonic on fem les barbacoes, els sopars, etc.
Per concloure dir-vos que he triat aquest lloc pels grans records i moments tan importants que he viscut allà i per lo bonic i agradable que és estar amb la família a la casa.
La Rafa Nadal Academy es una acadèmia de tenis on jo vaig passar la setmana santa. Quan entres per la porta veus la recepció on també hi ha una tenda de la fundació de Rafa Nadal, que esta justament al costat de la recepció, i a la dreta de la entrada hi ha unes escales que condueixen a les habitacions. Les habitacions em van semblar molt còmodes ja que tenen 2 llits de matrimoni, i la seva dutxa per relaxar-te després d’un bon entrenament. A continuació de la recepció esta al bar on esmorzem i dinem tots els nens que entrenem allà a la acadèmia.
Seguidament a la terrassa del bar hi ha unes escales que ens porten a les 20 pistes de tenis mes 1 camp de futbol, que es allà on vaig passar la majoria del temps, vaig passar tant de temps que semblava que passes mes temps allà que a la meva casa.
La acadèmia te 2 piscines, una es interior i l’altra exterior. Personalment no em van agradar les piscines, em semblava l’aigua calenta i em molta gent i massa xivarri per ser una zona de calma i tranquil·litat.
A baix de recepció cal recalcar que hi ha un museu que es on Rafa Nadal guarda els seus trofeus. Alguns jugadors professionals de molts esports donen objectes significatius per posar-ho al museu i així nosaltres poder visualitzar-los, com per exemple molts equips de futbol posen la camiseta del seu equip firmada per tots els jugadors. Per les afores de la acadèmia hi ha un paisatge molt bonic ple de arbres, plantes, animals... I una vegada que vam sortir al bosc a corre vaig sortir tot ple de rascades de les plantes que hi havia per allà. Però va merèixer la pena de lo bonic que era corre per aquell bosc, amb l’olor de la gespa humida que a mi m’agrada tant, i era la temperatura perfecte, amb no molta calor i el vent que et refrescava.
Però sens dubte el millor record que tinc a la acadèmia va ser l’experiència de veure al numero 1 del mon, Rafa Nadal, veure’l em va fer sentir que el millor esport que faig es el tenis. Però també cal destacar els moments que estava amb els amics, tant jugant a tenis, com jugant a futbol, com jugant amb el mòbil, com passant el temps explicant nos coses, féssim el que féssim sempre ens ho passàvem bé.
Espero que hagueu tingut les mateixes sensacions que vaig tenir jo allà a la acadèmia i donar-vos una idea de com es la acadèmia de Rafa Nadal.
PASSEIG DE SANT ANTONI DE CALONGE: Aquest passeig s’anomena passeig Josep Mundet i es situa a Sant Antoni de Calonge es un petit poble de la costa brava, entre platja d’Aro i Palamós. Molts pensareu perquè he escollit aquest passeig i no un altre, dons perquè es un lloc molt important per mi ja que hi vaig de vacances cada any, i he viscut un munt d’aventures. Primerament dir que es un passeig marítim, que va de Palamós fins a torre Valentina, que es un barri de Sant Antoni. Quan passeges des de Palamós fins a torre valentina a la dreta veus les cases, les botiguetes de polseres , els bars , els restaurants , uns quants hotels i a la esquerra hi ha tot de bancs d’es d’on podem observar la platja. La platja es de sorra fina i a mesura que avances per el passeig veus un espigons que estan travessats a uns 10 metres del passeig, això fa que no hi haig moltes onades i mes sorra, també veus unes places que al centre tenen un jardinet amb flors i plaques. Al passeig hi ha dos carrils, a la dreta hi ha el carril bici que esta separat del dels peatons amb un caminet de gespa, flors i arbres. Quan hi passeges es molt agradable perquè veus el mar, i ames cada dia fan activitats, un dia pinten ungles, fan tatos, fan concursos de castells de sorra... Cada cop que passejo em sento amb molta alegria i felicitat, ja que em venen un munt de records al cap. Recordo que quan era petita esperava amb molta il·lusió el dia que pintaven les ungles al passeig per anar-hi i pintar-me ‘les de marietes. O quan hi havien moltes onades a la platja i les saltàvem com sirenes amb la Carla. Per concloure dir-vos que es un lloc molt bonic perquè te platja , el camí de ronda , cales i moltes mes coses que descobrireu si hi aneu . Os recomano moltíssim anar-hi perquè val molt la pena. Mariona Dalmau
LES TAULES DE CAMPRODON Per a mi, Camprodon és un lloc molt especial en si, però avui no vinc a parlar del meravellós poble, prefereixo parlar d’un lloc de Camprodon al que, juntament amb la meva germana i els meus cosins, anomenem: Les Taules. Aquest espai natural es troba al cim d’una muntanya, en la qual hi has d’accedir mitjanant unes escales velles de fusta des de l’antic, però famós, pont de Camprodon, fins la font d’aigua que hi ha al final del camí. Un cop a dalt, ja es nota la lleu brisa d’aire, l’olor d’herba i es senten els tranquils cants dels ocells, com es pot apreciar, es un lloc molt tranquil, i tot i que de petita era una trapella, aquest lloc aconseguia fer entrar la pau i la calma al meu cor. Quan hi ets a dalt, a ma dreta, hi ha una balla seguida d’un camí de sorra mig abandonat ja que la gent ja no hi va a passejar per allà. A ma esquerra, està la font de pedra, de la que he parlat avants, i darrera d’aquesta, hi ha un camí que fa pujada cap a un passeig envoltat d’arbres i camps, aquest acaba a un gorg per banyar-t’hi durant els calorosos estius o, simplement, per gaudir de les vistes a l’hivern. Tornant al punt inicial, trobarem unes taules amb seients de fusta per a fer pícnic (d’allà hi vam treure el nom, no som gaire originals) però sens dubte, la zona que més records em porta, és el petit bosc que hi ha al fons, un bosc d’arbres alts i flors de tots colors. Aquesta part del paisatge es tant important per a mi ja que allà hi acostumàvem a construir cabanes amb pals i fulles, fins hi tot, hi teníem horts, però no horts de veritat, horts de roses, horts de clavells, horts d’espigues, fins i tot, horts de males herbes. Aquest espai te una característica que es difícil de passar per alt, en el centre d’aquest hi solí haver una petita escultura de pedra d’un àngel, que amb el pas del temps es va anant deteriorant fins que ja semblava que no hi havia res. Sens dubte, aquest lloc has estat molt important per a mi, ja que és on he format els millors records en família, però una cosa que poques persones no sabes, és que aquest va ser el lloc que vam triar per a deixar descansar a la meva estimada Dina, una gossa que ha estat molt important per a mi. En resum, espero haver demostrat que Camprodon és més que una ciutat turística, ja que també s’hi pot gaudir dels paisatges del voltant, i com jo, descobrir un petit secret d’aquest entorn cada any, tot i que hi vaig cada any.
La casa dels meus avis a simple vista es veu una casa normal i corrent com totes, però una vegada estàs a dins, canvia molt. Té un gran terreny que sembla que mai s’acabi i està envoltada per la muntanya, com si fos una cova. Per el terreny algunes de les coses que més destaquen són: la pista (tenis, basquet, futbol, bolley), la piscina, la barbacoa, l’hort (tomàquets, enciams, cebes, pebrot...) i els gronxadors. Al costat de la casa, també hi ha un camp enorme, on sempre anàvem amb la meva cosina a buscar les pilotes que ens queien fora de la pista quan jugàvem a tenis. En el centre del terreny, trobem la casa, és una casa de dos plantes, la de dalt, la fan servir per l’hivern, ja que es mes acollidora i no fa tant de fred, i la de baix, és per l’estiu, quan fa més calor, perquè hi ha més finestres, està la piscina al costat, te la terrassa... A la planta de dalt, el que més destaca és el porc senglar que hi ha enganxat a la paret del menjador, al costat de la tele, a mi de petita sempre m’ha fet molta por, menys al nadal, perquè li posaven un barret de pare Noel i no m’espantava tant, de totes maneres ara ja no em fa gens de por, m’imagino que ja m’hauré acostumat!! La planta de baix, com ja he dit abans, té una terrassa que m’encanta, perquè als estius, quan t’aixeques del llit i surts a fora impressiona molt les vistes que trobes, els diferents sorolls dels animals, sens molta pau i tranquil·litat. A més a més te un punt a favor per part meva, perquè te la piscina just al costat, es podria dir que fins hi tot et pots tirar des de allà mateix. En conclusió, que és una casa perfecte per passar l’estiu, hivern i tots els dies de l’any, ja que és enorme i acollidora al mateix temps, m’encanta estar allà per passar una bona estona amb la família i per disfrutar del paisatge.
El mejador de cas meva és un lloc que m'agrad especialment perquè és molt acollidor amb els raigos de sol que entren per una porta de vidre que dona pas al pati i per la tranquilitat que expressa o per les expriències que hi he viscut allà.
Allà hi ha les coses típiques d'un menjador: Un sofà, una taula per menjar i mobles per guardar les coses. Quan entres a mà esquerra hi ha les escales per pujar a la següent planta, a la dreta hi ha un moblre on està la televisió, davant està el sofa i a la dreta d'aquest està la taula on mengem. Pot semblar un menjador normal, però amb el temps que hi paso allà i les experiencies que he viscut em fan pensar en la importància que té per a mi l'espai. Però no nomes l'utilitzo per veure la tele o per mengar també l'utilitzo com a sala de jocs je que jugo amb els meus amics a videojocs i ho passem molt bé.
El que més destaca del espai és el finestral on entren un bonics raigos de sol que fan de l'espai un lloc dolç.
Una de les vivencies personals que he viscut allà va ser el dia del meu aniversari quan els meus amics van estar tota la tarda jugant al menjador amb mi fins que va arribar la nit i vam dormir tots plegats, ho vam passar de mort.
En conclusió a mi m'agrada l'espai perque es molt acollidor i les sensacions que m'expressa.
Altafulla és un petit poble costaner de Tarragona on he passat tots els estius des que vaig néixer. És un poble preciós, ple de vida i el que més destaca és la seva meravellosa platja mediterrània.
La platja d’Altafulla és encantadora, la sorra és molt fina i les ondulades ones del mar tranquil·litzen molt. Si ens posem mirant l’aigua, a la dreta quan acaba el passeig marítim, veiem moltes barques a la sorra, encara que hi ha dies que estan navegant pel mar. A l’extrem esquerra veiem uns quants arbres, un parc i un banc per seure. Entre la sorra de la platja i el passeig marítim hi ha un mur molt baix on sempre hi ha paradetes de nens i nenes que venen polseres, anells i tota mena d’objectes fets per ells. També hi ha molts bars mirant a la platja on la meva família i jo molts vespres anem i mengem unes patates braves mentre mirem les onades del mar, parlem i veiem com els pescadors de tant en tan treuen algun peix del mar. Aquesta platja es molt especial i agradable, és el lloc on he passat els millors moments a l’ estiu, com per exemple els passejos amb el meu pare per la vora del mar recollint petxines, els llargs matins d’estiu nedant amb la meva germana com peixos, o les tardes jugant amb els amics a voley a la sorra. Tothom Altafulla és molt amable i simpàtic i això és el que ha fet que tots els anys haguem tingut una dolça estança.
En conclusió, Altafulla és el millor lloc on he estat mai, és un poble encantador on tothom voldria passar l’estiu. És un lloc perfecte per estar amb família i gaudir d’unes bones vacances tant si es vol passejar per la sorra com si es vol estar al bar parlant amb amics.
EL MENJADOR El menjador es un lloc molt especial perquè es on més temps estic i on més m’agrada estar. El meu menjador es la part més gran de la meva casa ja que es on mes temps estem entretinguts. Esta format per una taula de vidre bastant gran per menjar que se situa a l’esquerra del menjador, una televisió que esta davant del sofà que és de color blanc com la neu i sota seu hi ha una catifa de llana, al costat esquerre de la televisió hi ha una xemeneia, sota de la televisió hi ha uns mobles ordenats per menjar, plats i copes per quan bé algú a menjar. A darrera del menjador hi ha uns finestrals per on passa la llum del sol per il·luminar el menjador. El terra es de pedra, però en general el menjador es de fusta. Davant del sofà també tenim un bagul de fusta que serveix de tauleta on fiquem les mantes del sofà. El meu menjador es americà que significa que la cuina esta acollada al menjador. A l’esquerre hi ha un rellotge de peu antic, també hi ha un terràrium on hi ha una tortuga de terra. A la dreta hi ha un balancí, una barra americana i a dalt a la dreta hi ha un aire a condicionat. A les parets tenim uns quadres per fer de bonic. A l’esquerre del tot hi ha una paret amb un mirall gegantí. Les sensacions que dona aquest menjador es tranquil·litat com si l’univers s’aturés i molta felicitat. Les vivències que em viscut aquí han sigut aniversaris, nadals i també festes entre amics que han sigut molt divertides. Per concloure és un lloc molt tranquil on em viscut bones vivències i dolentes i, on estic molt bé.
Habitació de Jocs Avui he vingut a descriure una habitació de casa meva coneguda com a “Habitació de Jocs”, ja que té moltes videoconsoles.
Al entrar a l’habitació el primer que es veu és unes parets de color vermell com un tomàquet i una televisió de 46 polzades sobre un moble blanc amb una Play Station 4, una Play Station 3, una Nintendo 64, i alguns calaixos amb jocs, mandos... A l’esquerra veiem un sofà gris que al darrera té 2 finestres molt grans amb persianes vermelles que al estar tancades l’habitació es torna tant fosca com la gola d’un llop, amb un radiador a sota, i més a l’esquerra encara trobem armaris empotrats tan plens que sembla una jungla. A la dreta de l’habitació (a part del moble amb la televisió i demés), un moble petit amb un volant que serveix per jugar a jocs de carreres i a l’esquerra del moble amb la TV hi ha un rellotge vermell al terra, al radera de la porta hi ha una sabatera plena de sabates i més sabates. L’entorn és molt fred i molt claustrofòbic però s’hi pot estar perfectament.
En aquest lloc he viscut alguns moments com per exemple jugar amb el meus cosins quan venien de visita, establir lligams amb el meu pare o divertir-me amb els amics que venien a casa meva a pasar el dia.
En resum, l’habitació de jocs de casa meva és claustrofòbica, freda i fosca però perfecte per pasar temps amb amics o família i riure una estona.
El Cellecs és l'espai que he escollit per descriure ja que és somiar com un nen petit, pero principalment no és que tingués gaires llocs que m'agradessin.
Aquesta muntanya és un macroespai el qual està ple d'arbres, troncs tallats, ocells, en sí vegetació, també hi ha brutícia pero es pot dir que no hi ha lloc al món sense brutícia, canviant de tema, parlant del cel es pot dir que depèn tot del temps, i és veritat ja que pot haver cels blaus, taronges, anubulats, clars...
Per a mí cada zona d'aquesta és un somni diferent, és a dir al principi es pot dir que és un desert, a mitja pujada és l'amazones i a la cim sembla l'Everest on no hi ha fred, calor, no és tard, no és dora...
Farà unes setmanes vaig pujar per "primer" cop, i al capdamunt em vaig sentir bé amb mi mateix o com si estigués sol en el món.D'aquesta vivència vaig obtenir un dolç record.
Per acabar vull dir que és un espai molt especial per a mí i suposo que no sóc l'únic a qui li agrada aquest espai.
El camp de davant de casa meva és un lloc que em porta bons records. El camp no té cap tipus d’arbre ni d’arbust, per tant està tot ple de petits conreus dels pagesos de la zona. Durant tot l’any té un color marronós semblant a la xocolata a més a més es pot apreciar l’olor de l’herba fresca pel dematí i sentir el cant dels ocells que habiten per els seus voltants. A la part inferior del camp passa un rierol envoltat per canyes i un petit bosc on hi viuen els ocells. En ell, podem veure com beuen infinitat d’animals cada dia de les seves aigües. Just a la seva dreta es pot veure als pagesos treballant les terres per plantar els seus cultius, per redera d’ell uns quants ocells menjant les llavors que van plantant mentre conrea amb el tractor. Més a dalt a vegades es poden veure conills sortint dels seus caus i anant corrent cap el rierol per beure. A la part esquerra hi ha un altre camp en el qual hi ha acumulacions de pelles amb forma semblant a les closques de cargols. En aquest camp he tingut bones experiències, com per exemple quant sortim a passejar el gossos sempre anem tota la família i el deixem corre per tot ell. En conclusió aquest camp m’agrada molt i no el canviaria per cap altre
La casa de la meva tieta és un lloc on sempre que hi vaig em sento amb tranquilitat i comode i on la majoria de vegades que ens reunion la família ho fem allà. Principalment la casa de la meva tieta és una casa bastant gran i ample, el que fa que sembli tan gran i ample és que a los dues bandes de la casa hi ha separació, a la dreta la baixada per entrar al garatge, que es on el meu tiet guarda les eines, la furgoneta del treball i el cotxe. A l’esquerra hi ha un cami que esta envoltat de gespa i arriba fins a la part trasera de la casa, on hi ha gespa, la piscina i una barbacoa per les reunions familiars, sobretot a l’estiu. La piscina sempre es transparent com una playa al carib ja que el meu tiet dedica almenys una hora diaria a netejarla. Seguidament, dins de la casa, quan entres per la porta principal et trobes a un rebedor amb un mirall y un moble amb plantes, si mires a la dreta pots trobar la sala d’estar on hi ha dos sofes, la tele, el llit per el seu gos, y una taula molt gran per menjar, al costat pots trobar la cuina i una terrassa tencada per l’hivern. Si mires cap a l’esquerra pots trobar un petit passadís on hi ha una habitació d’estudi, un lavabo i una habitacio amb un llit matrimonial per convidats. Al costat del passadís hi ha les escales per pujar a les habitacions principals. Una es la de la meva cosina i l’altre per els meus tiets, cada habitacio té una petita terrassa al aire lliure peró la diferència més gran es que la dels meus tiets té un lavabo molt gran amb jacuzzi. Quan yo era petit anava cada estiu per banyarme i tenia tantes ganes que em podia quedar a dormir una setmana sencera. En conclusió, la casa de la meva tieta és una casa que sé que sempre que vagi m’ho pasaré bé y podre estar tranquil olvidant-me de tot.
L’ALBERG DE LA VALL DE NÚRIA L’alberg de la Vall de Núria és diu Pic de l’Àliga i és un lloc que em desperta unes sensacions de relaxació, calma i tranquil·litat perquè no es senten aquells horrorosos sorolls a cotxes. M’agrada especialment perquè hi he viscut molts dolços records i vivències molt divertides.
El que més destaca són les vistes, ja que des de dalt de l’alberg es veu tot el paisatge de la Vall de Núria amb totes les muntanyes rodejant la vall, és increïble! Una característica peculiar que té, és que està a dalt d’un turonet i només pots pujar caminant o amb un telecabina. De petita m’encantava pujar i baixar el turonet sense parar amb el telecabina i quan m’obligaven a fer-lo caminant començava a plorar. També la forma i l’estructura de l’alberg és molt extravagant i segons l’angle que el miris té una forma diferent.
Per un costat l’edifici per fora és lleig, vell i senzill però per l’altre per dins és molt acollidor. Les habitacions són petites però encantadores i el llits són lliteres! L’últim com que vaig anar estava fent el burro saltant d’una llitera a l’altre i vaig caure’m al terra. Sort que només em van sortir un parell de blaus a les cames perquè em podria haver fet molt mal!
El que més m’agrada de l’alberg és la sala d’estar perquè hi ha un billar, un futbolí i jocs de taula i a les nits els meus amics i jo estem unes quantes hores seguides jugant a cartes, com si fóssim una colla de vellets! Si seguim més endavant trobarem el menjador, és un lloc bastant gran i ample. Fan molt bon menjar i sempre que entro al menjador fa una olor molt agradable com si estigues a casa meva. També al costat del alberg hi ha una font on els animals poden veure i quan hi vaig, poso la mà sota l’aigua i sempre sem congela de lo freda que està.
En conclusió l’alberg de la Vall de Núria és un lloc que es pot descansar, relaxar-se i gaudir de la flora i la fauna, i s’ha de recordar que l’important d’aquests llocs tan magnífics són els sentiments que transmeten.
El parc de davant de casa meva esta situat a la urbanització de Can Colet al municipi de la Roca del Vallés. Aquest espai és un lloc molt especial per a mi.
Al baixar els tres esglaons ets dins del parc, el terra esta ple de sorra on les formigues fan els seus petits caminets, esta tot envoltat de arbustos que a la primavera i al estiu es poden veure com hi ha unes petites floretes de color rosa que desprenen una olor molt agradable. Seguidament caminant recte trobes una caseta de coloraines amb un tobogan i una barra de metall per poder-te llençar. Unes quantes passes a l'esquerra hi ha un banc. Si anem a la dreta trobem uns balancins, un en forma de gallina i l'altre en forma de balena. Cap enrere hi ha una paret formada per grans pedres, si l'escales arribes a un petit camp on es pot veure tota la Roca del Vallés i com van desapareixent el sol. Aquí moltes vegades per Sant Joan vaig amb la família a mirar els petards.
En aquest parc tinc molt record de l'infància, com per exemple quan vaig fer els 12 anys tots els meus amics van venir i vam fer una guerra d'aigua i vam jugara fer reptes. M'agrada moltissim aquest lloc perquè mai hi ha ningú, es molt tranquil, i pots estar relaxat.
En conclusió mai deixaré d'anar al parc perquè es un lloc molt especial que hem porta molts records, val la pena passar allà el temps.
Can Rafel és una masia molt antiga i especial ja que va ser construïda fa més de 150 anys, per fer la funció d’una sola casa i a la vegada una granja, però poc a poc s’ha anat convertint en un petit “barri”. On ara viu part de la meva família i on vaig viure-hi durant quatre anys. Pot ser per això, em transmet seguretat, llibertat i felicitat o també pot ser que m’ho transmeti pel simple fet de que està rodejada de camps i boscos.
Quan s’entra per la porta principal, es troba un camí de sorra. Aquest porta al pati, que també és de sorra i que la meva família utilitza com a pàrquing. Per aquest mateix camí es pot anar cap a la dreta a un petit jardí o cap a l’esquerra on hi ha una zona amb una piscineta anomenada “Xarco”, la qual va ser construïda pel meu tiet i cosins en un setmana. A la dreta de la part que utilitzem com a pàrquing, hi ha una font, la casa dels meus tiets i la dels meus avis i la casa on vivia anteriorment. A l’esquerra, hi ha el taller del meu tiet, un antic safareig que ara és una peixera, al racó on guardem la llenya, un galliner i el més important és una figuera de més de 125 anys on fem la majoria de les reunions familiars durant els estius.
Sempre que vaig a Can Rafel, em sento tranquil·la i relaxada, pel fet que se senten els dolços cants dels ocells, els cavalls renillant, l’aigua de les fonts i, a més a més, durant la nit també es poden escoltar milions i milions de grills, característica que a molt poca gent agrada, però que a mi, per sort, sí. Encara que m’agradaria poder afirmar que és un lloc on sempre fa bona olor, no puc mentir, i la veritat és que normalment fa olor de fems ja que com he dit abans està envoltada de camps.
Tampoc puc afirmar que Can Rafel sigui la casa més maca o moderna que hagi vist, però si que puc dir que és el lloc on més records i vivències tinc. Com per exemple, és el lloc on he fet un vincle especial amb els meus cosins que ara fa que siguin com els meus germans, on he après ha ser generosa, on he après a saber compartir, on he après a ser molt més treballadora. Bàsicament és on m’he format com a persona.
Per concloure, espero que tothom tingui un lloc com és per mi Can Rafel, que gracies al meu rebesavi existeix i també espero poder crear-hi molts més record amb els meus familiars i amics.
La piscina dels meus avis se situa a casa dels meus avis, la qual hi es a Argentona, en un petit turó molt a prop d'un restaurant molt conegut allí.
D'entrada, la piscina dels meus avis pot semblar gran, i de fet ho és. Des de dalt te una forma molt estranya, comença amb una forma de circumferència gran que s'uneix amb una de mes petita a traves de un estret, també te una petita cascada que a la meva família li diem el trampolí, l'aigua es blava com el cel i transparent com el vidre.
Principalment el que se sent en veure-la es una sensació de grandiositat, perquè es molt gran. A l'estiu tens una sensació de frescor i de ànsia de ficar-te . A l'hivern tens una sensació i de por que no es pot descriure i clarament, al hivern tenint en compte on se situa es forma una capa de gel.
He viscut moltes vivències, com per exemple pícnics amb amics i la família , he menjat molts nespres i m'he barallat amb els meus cosins. Són vivències que formen part de mi i per tant mai oblidaré.
Per concloure, m'estimo molt aquest lloc i forma part de mi, i del meu caràcter i si algun cop el perdés seria una gran tristesa
El lloc que avui explicaré és on he viscut moltes experiències, aquest lloc és la meva caravana que ara ha continuació os explicaré com és.
Per començar els elements que composen la meva caravana son principalment de color marro clar i els detalls dels objectes són de diferents tonalitats de blaus, per fora és d’un color gris fosc, originalment no era grisa era blanca i blava però vam decidir de pintar-la. La caravana esta composta per 4 llits, una cuina, un lavabo i un petit menjador. El menjador està compost per un sofà en forma de U i una taula blava en mig i està situat just al centre de la caravana, a més a més et transforma en un llit matrimonial. Els 4 llits són una llitera, un llit de matrimoni i el sofà del menjador que es fa llit matrimonial. El lavabo és bastant petit, te un lavabo una dutxa que mai utilitzem i una pica. La cuina està davant del menjador però nosaltres no cuinem a dins de la caravana. La caravana te molts armaris exteriors, es a dir fora de la caravana, per guardar coses varies. El punt següent tracta les sensacions que em provoca la meva caravana, són unes quantes, provoca benestar, et sents còmoda i tranquil dins d’ella i més si plou, és molt lluminosa a causa de les finestres que te que són bastants grans, menys les de les lliteres, també és acollidora. Te una fragància dolça i agradable. A la caravana he viscut moltes coses bones però també algunes de dolentes, una va ser quan estàvem jugant a les cartes i vaig guanyar i vaig començar a donar voltes per tota la caravana celebrant la meva victoria.
En conclusió el que sento jo al estar a la caravana es una sensació de tranquil·litat i benestar. A la meva família i ha mi ens encantar passar el temps allà.
LA PORXADA La Porxada és un lloc màgic, on pots aprendre un munt de coses. Penso que moltes persones, quan passen per la porxada no se’n adonen del que estan trepitjant, va ser un lloc totalment destruït per les bombes de la Guerra Civil Espanyola. Abans d’aquesta desgracia, aquesta plaça es deia plaça del blat ja que es feia servir durant el mercat agrícola per cobrir el blat. Al voltant de la porxada hi ha molts bars, restaurants i botigues, on pots anar a passar una bona tarda o simplement a seure a la fresca. La Porxada esta constituïda per una plataforma de pedra, quinze columnes (tres d’interior i dotze d’exterior i una teulada de teula àrab en forma de piràmide. Quan vaig em sento còmode i plàcida perquè és un lloc que relaxa, ja que cada cop que hi vaig recordo aquells moments dolços jugant amb els coloms i passant-m’ho d’allò més bé amb els meus amics.
El caminet és un camí de sorra que hi ha al costat de casa meva, es un camí en el quan he viscut moltes experiències.
Al principi del camí hi ha una casa amb una gran bassa plena de granotes i altres animals molt curiosos, tot seguit hi ha arbres fruiters dels quals sempre anava amb el meu avi a collir figues, a collir pomes, a collir cireres etc. Si segueixes caminant, arribes fins al protagonista del caminet, és a dir, que arribes a un gran pi que té més de 100 anys el qual fa que tinguis la sensació de ser més petit que un cigró. Seguint el zic-zac del caminet trobes un petit pou on hi pots seure i contemplat el paisatge color llima. Al final de tot del hi ha una casa que està plena de grafits i molt enderrocada, però tot i això a dins hi viu una família de mussols.
Aquest camí dona la sensació completament de serenitat ja que és gairebé insonor, només se senten sons fins, s’oloren olors intenses però a la vegades dolses. I se’t relaxa la vista només de mirar els camps verds.
El caminet és un lloc del qual tinc molts recorda ja que he viscut mil i una experiències tan bones com dolentes. Com per exemple un molt bon record que tinc és d’anar cada cap de setmana amb la família ha passejar o a treure la meva gosseta. També una bona experiència que he viscut és d’haver fet una activitat nocturna amb la família que consisteix en capturar mussols per observar-los i tornar-los a deixar en llibertat. En canvi una molt mala experiència que he tingut en el caminet és perdre la meva gosseta, per sort la vaig recuperar.
En conclusió el caminet és un lloc on pots anar sempre que vulguis estar sol i relaxar-te, ja que allà no hi ha civilització ni sorolls de cotxes ni de persones etc…
La meva casa de vacances esta situada en un petit poble de la costa brava anomenat l’Escala. Per començar, quan entrem per la porta principal el que trobem es un petit pati amb el terra fer de pedra on fem barbacoes a l’estiu i on podem trobar un traster, on guardem tot tipus de coses, des de el menjar fins les bicicletes.
Per altre banda, ja dins la casa podem veure la cuina i el menjador es la meva segona part preferida de la casa ja que aquí esta la tele i es on passo mes temps en família. A la planta de dalt podem trobar dos habitacions, una que té 2 llits petits on dormim la meva germana i jo, i l’altre un llit de matrimoni on dormen els meus pares, en aquest pis també hi ha un lavabo. Per últim com a més important tenim la piscina, no es molt gran però es un lloc ideal per convidar als amics i refrescar-te els calorosos dies d’estiu.
En conclusió, penso que si no tingues aquesta casa, les meves vacances no serien el mateix, perquè, que es millor estar al sofà amb el mòbil o amb als amics a la piscina?
És un espai que transmet molta tranquil·litat i molta bona olor sobretot a la primavera quan totes les flors han florit.
EL jardí té una forma rectangular, per tot arreu està cobert de gespa natural i diferents tipus de plantes i arbre. A l'esquerra podem observar una petita tanca de color marró on dintre es troben diverses plantes, davant de tot veiem dos roses de gran volum, el primer de color rosat i el segon de color groc, tots dos transmeten una olor molt agradable, darrere seu hi ha dos geranis, color rosa i color vermell com la sang i per últim veiem una planta que ens la va donar un veí.
En el centre del jardí podem observar quatre tipus d'arbres, el més alt d'ells és el presseguer, el més patit és tant baix com un gnom de jardí, aquest és el cirerer, el que té menys branques i major volum és el magraner, aquest és l'arbre que menys fruita ens aporta i per últim tenim el perer, que és l'arbre que més fruita ens dóna. Com que estem a la primavera, tots quatre arbres tenen flors i fulles d'un color verdós.
Darrere dels arbres hi trobem un llimoner al qual li comencen a sortir les seves primeres llimones, a un costat trobem un gerd i un llorer.
En el fons de tot hi ha una reixa on a l'altre costat es veu el pi i la casa del veí.
En aquest jardí he tingut moltes vivències, el meu germà tirat a la gespa jugant amb el gos, amb els amics fent una guerra d'aigua, ajudar al meu avi a regar les plantes i la gespa.
En conclusió, és un jardí que mai oblidaries la seva olor, on t'agradaria passar hores i hores amb els amics.
A mi m'agrada molt el jardí de la meva àvia sobretot a la primavera, quan totes les plantes estan florides i molt boniques.
El jardí és rectangular i per tot arreu hi ha pedretes de diferents colors. En entrar per la porta el primer que trobem a la dreta, és una olivera molt gran, plena de branques que s'enfilen ben amunt, que té quasi cent anys. A l'esquerra hi ha un espai molt gran sense res, on a l'estiu muntem una piscina bastant gran. Seguidament hi ha una taula enorme amb cadires de fusta, al voltant hi ha unes grans jardineres amb molt tipus de plantes com geranis i roses amb un color vermell infernal, margarides d'un color blanc com la neu, begònies, síquies grans i moltes més plantes que ara a la primavera estan florides i molt boniques.
L'ambient és molt tranquil, agradable i el paisatge és d'un color verd relaxant.
Al costat de les flors trobem una olivera més petita que l'altre, però que les seves branques també creixen ben amunt.
Al fons tenim una barbacoa on fem carn a la brasa, calçots, arròs, etc. Hem fet moltes celebracions on hem viscut moltes vivències amb familiars i amics. Darrere la barbacoa hi ha un petit hort on hem plantat alguna verdura com tomàquets, enciams, pebrots, escaroles, etc.
En conclusió és un espai meravellós, agradable i molt bonic on pots passar l'estona gaudint de l'ambient.
A la ciutat de Köln, apareix una catedral, un riu i un pont com a elements destacats i els colors que hi predominen són el blau i el groc. Aquest espai és Colònia una ciutat d’Alemanya i fa poc he tingut el plaer de visitar.
Pel que fa aquest paisatge és de la ciutat al vespre, quasi bé ja no hi llum del sol i el cel ja s’està enfosquint. A la part alta, a la dreta, hi ha núvols blavosos. Al centre el cel és rogent. A l’esquerra destaca la catedral de Köln alta com un gratacel. Per una banda, la catedral és un edifici gòtic i per l’altra, consta de dues torres de 160 metres d’alçada, que es troben al costat de l’absis de la catedral. En una de les dos torres s’hi pot pujar per unes escales en forma de cargol i des d’allà es pot contemplar una preciosa vista de la ciutat. La catedral es troba il·luminada per un llums molt potents, de manera que li dona un color groguenc. Davant de la catedral hi ha un edifici en forma de serra i entre aquest edifici i el riu es troba un passeig ple d’arbres. En aquest passeig s’hi poden llogar bicicletes i pots recórrer de dalt a baix. A la dreta de la catedral, al centre i al fons, trobem una torre de televisió. Aquesta torre té forma de “Chupa-Chup”. A la part de sota de la torre de televisió es troba un edifici rectangular que es l’estació de tren. A la dreta de la estació de tren, hi ha un pont d’estructura de ferro en forma de mitja circumferència que descansa sobre unes columnes de pedra, aquest pont és on hi passen els trens, aquest també està il·luminat i té un color grogós. A la part inferior hi passa el riu Rin amb una gran amplada i el color de l’aigua és blau marí, l’aigua té uns reflexes dels edificis il·luminats.
En conclusió, us vull dir que aquesta ciutat a mi m’agrada molt ja que des de sempre he trobat que Colònia és molt bonica i aquest lloc en especial em transmet molta tranquil·litat i alegria.
La bassa dels ànecs es un lloc on la gent va a donar menjar a els ànecs, on pots estar tranquil·lament fent els deures i a mes a mes es un lloc on jo hi tinc molts records màgics. Amb el pas del temps la bassa ha anat sofrint molt, ja que la gent ha anat fent mal bé l’ambient i això fa que ara estigui una mica en decadència, encara que passi això, la bassa dels ànecs es un lloc amb molta vegetació. Una de les coses que cal destacar es que en mig de la bassa hi ha una zona de terra amb un arbre on els ànecs i passen el temps, també cal afegir que hi ha un camí que rodeja tota la bassa. Per entrar a la bassa tens que baixar unes escales de fusta que estan molt desgastades. La bassa dels ànecs es un lloc que et transmet tranquil·litat ja que esta en el bosc y no hi ha molt de soroll, encara que els molests crits de les oques i dels ànecs pugin ser una mica irritants, quan ja hi passes molta estona t’acabes acostumant. Normalment la gent va per seure en els bancs, estar tranquil i gaudir del paisatge.
Quan era petita moltes vegades anava a la bassa dels ànecs perquè era i encara ara és un dels meus llocs preferits, ja que m’agrada donar menjar a els ànecs i anar a passar la tarda. Un dels millors records que tinc es quan un dia estava molt estressada i vaig anar per relaxar-me, i gracies a l’ambient càlid i agradable, en un tres i no res se’m anaven les preocupacions.
En conclusió la bassa dels ànecs es un lloc molt bonic però al llarg del temps la gent de la roca hi a deixat de anar, encara que segueix sent un lloc emblemàtic per a la Roca i un gran lloc per visitar amb la família o qualsevol amic.
Per introduir-hos aquest lloc és un espai identificatiu de la Roca Del Valles i aixi és que el descriure.
Respecte a la plaça és un lloc ample i pla, no gaire sorollos, a vegades fins i tot és agradable. L' espai conte tota l' esencia del poble per la gran zona de vegetació i amb l' escut de la Roca.
A més a més és podra dividir en tres parts. La part de l' ajuntament que es situa la policia local i com el seu nom indica l' ajuntament.
La part de la portxada que es on es celebren diverses festes.
I la part de la plaça que és celebren algunes festes. Dona la cara a l' ajuntament.
A mi es un lloc que m'agrada perque és pot patinar molt bé.
Actualment s' utilitza per celebrar festes com els dimonis, els trabucaires, les cabalgades...
Per concloure la plaça de l' ajuntament és pot dir que es el cor de la Roca i una de les places més importants del municipi.
Els castells, els cavallers, els feus, els senyors... i unes dames que són senyores també en el terreny de l'amor, un tema que ha inspirat l'alumnat de 2n d'ESO a escriure uns poemes ben medievalitzants.
TEXT ESPAI Casa Sant Andreu.
ResponEliminaAquesta casa tant bonica, està situada a Manresa, en mig de la muntanya, on tot és pau i tranquil·litat. Al estar allà fas un viatge al temps, i pots viure com els masovers de fa 100 anys.
Per mi, el que més m’agrada, és la natura, tot és verd, i de fons es veu la imatge de Montserrat. Mira per on, que fins i tot he arribat a veure porcs senglars, conills, esquirols... per la zona. La casa és molt acollidora, ja que per dins està igual que quan vivien els masovers de fa 100 anys, amb les parets d’un color càlid, l’olor a llenya, les taules de fusta tan llargues. Els amos de la casa són un tros de pa, sempre et donen les verdures fruites del seu hort que cal dir que és colossal. Si vols anar a Sant Andreu, ha de ser si vols estar apartat dels cotxes, del xivarri, ja que és sortir per la porta i l’únic que veus és el paisatge, el teu gos, si és que el portes, i la teva família, ningú més. També sents els ocells cantant, amb aquella dolça veu, que et donen ganes d’estirar-te en mig del camp i fer-te una bona migdiada. Un dels meus millors records, va ser quan vaig perdre la por als gossos, i em vaig atrevir a tocar el de la casa.
En conclusió, aquest és un lloc meravellós per passar en família, i passar una bona estona.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLA MEVA TERRASSA
EliminaAvui parlaré sobre una part de la meva casa.
Les terrasses son llocs dins, però fora de casa, és un lloc que pot servir per relaxar-se i passar bons moments. Per això, avui parlaré de la meva terrassa.
Pujant les escales de la meva casa, veiem unes portes corredisses que il·luminen tota la habitació amb llum natural. Sortint a fora d’aquestes, el primer que veiem són unes plantes a la nostre dreta, continuem caminant i l’espai s’amplia. És una terrassa amb forma rectangular, és més llarga que amplia, igualment, hi ha molt espai.
Hi ha una taula de fusta amb una barbacoa sobre, al seu costat tenim taules i cadires apinyades.
Cap a la dreta, veiem una taula rodona, una mànega d’aigua verda penjada a la paret, una aigüera i plantes al voltant per decoració.
Però el més important és el paisatge. Aquesta vista és tan bonica com les que surten a les pel·lícules.
Es veuen els camp d’un color verd relaxant, les cases de Can Colet, cases que són grans, però a distància es veuen minúscules. Podem contemplar tot el poble La Roca, els terrats i xemeneies de l’edifici del front.
A la terrassa, els fils daurats del capvespre et donen ganes de passar allà la tarda amb els amics i xerrar pels descosits. Quan plou, les gotes canten damunt de la teulada creant una melodia relaxant.
També m’agrada aquesta terrassa per tot el que he passat allà:
A l’estiu, fèiem barbacoes amb els amics, la meva germana i jo, muntàvem la piscina inflable i ens refrescàvem de la calor infernal. A l’hivern, gaudíem de la neu i el paisatge blanc com la llet. A la primavera, les flors floreixen i desprenen bona olor...
En conclusió, m’agrada molt la meva terrassa i no la canviaria per cap altre ja que vull seguir gaudint d’aquestes experiències i d’aquest meravellós paisatge.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLA BASSA DELS ÀNECS
ResponEliminaLa bassa dels ànecs es un lloc on hi ha tranquil·litat i on la gent ha a donar-li menjar a els ànecs, a mes a mes es un lloc on jo hi tinc molts records.
Principalment la bassa dels ànecs es un lloc amb molta vegetació, una de les coses que cal destacar es que en mig de la bassa hi ha una zona de terra amb un arbre on els ànecs viuen allà també cal afegir que hi havia un camí que rodejava tota la bassa, però ara hi ha una part que esta plena d’aigua y no pots passar per allà ja que la bassa dels ànecs cada cop te mes aigua, mes amunt en un dels costats de la bassa podem trobar un riu molt petit que si saltes una mica hi pots passar a l’altre costat. Per entrar a la bassa tens que baixar unes escales de fusta que estan molt desgastades y a vegades et trobes el terra amb trossos de pa per tota la gent que li dona de menjar a els ànecs. Amb el pas del temps la bassa ha anat sofrint molt, ja que la gent ha anat trencant les coses del seu voltat i això fa que ara estigui una mica en decadència encara així te el seu encant.
La bassa dels ànecs es un lloc que et transmet tranquil·litat ja que esta en el bosc y no hi ha molt de soroll encara que els crits horrorosos de les oques i els ànecs pugin ser una mica irritants, a mi em produeix molta nostàlgia ja que de petita anava molt. Normalment la gent va per assentar-se en els bancs i estar tranquil·la i disfrutar del paisatge.
Quan era petita moltes vegades anava a la bassa dels ànecs, era un dels meus llocs preferits de la roca ja que m’encantava donar-li de menjar a els ànecs però amb el temps vaig deixar d’anar, un dels millors records que tinc es quan anava amb els meus pares i el meu millor amic i donàvem voltes per allà i jugàvem a la pilota, m’ho passava molt be.
En conclusió la bassa dels ànecs es un lloc molt bonic pero amb el temps la gent de la roca hi a deixat de anar encara així segueix sent un lloc emblemàtic per a la Roca.
EL CARRER MAJOR
ResponEliminaEl carrer Major és un carrer amb molta història, varis detalls especials i un lloc que em fa recordar vivències dolces. Per això és la meva part preferida de La Roca.
Molta gent pensa que el carrer Major és només un carrer més, que no té res d’especial. En canvi, aquest carrer guarda varis detalls que el fan especial als demès carrers, el carrer en sí està situat sobre un camí romà, el qual va ser tapat amb asfalt i posteriorment amb les pedres que hi ha ara. El carrer Major abans havia estat el centre del poble, el centre de la vida, conjunt amb l’església i la seva plaça. Ara, encara que segueix sent un carrer important, només és un carrer peatonal, l’únic de La Roca, el qual connecta el carrer de l’església amb la rambla mestre torrents. Cal ressaltar que gràcies a la peatonalitat d’aquest carrer jo puc contar amb varies vivències, com per exemple, quan baixàvem a jugar a futbol o al pilla-pilla sense por de que res dolent passés. També es fan les catifes el dia del Corpus, i fa uns anys també comptàvem amb el pessebre vivent, i el sopar de la nit següent, on posaven música, la gent ballava i s’ho passava bé. El carrer Major ha estat lloc de múltiples reformes i canvis. Com per exemple, fa 50 anys la majoria de cases tenien portes gegantines per a poder entrar les bestioles, actualment només hi ha una casa a aquest carrer amb la porta gegantina. A aquest carrer, encara queden varies decoracions decrèpites, com per exemple una estàtua petitona d’un sant a la façana d'una casa. A aquest carrer jo em sento segura, ja que passen pocs cotxes, i també em sento com una detectiu perquè té molts secrets més que jugant per exemple pots trobar.
En conclusió, el carrer Major és un carrer especial de La Roca i tothom hauria d’apreciar que encara estigui al poble, i a més a més, conèixer la seva història i la dels seus voltants.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl parc del costat de casa meva
ResponEliminaEl parc del costat de casa meva, esta cituat entre dos carrers, el carrer Catalunya i el carrer Velázqez. Justament al davant hi ha una botiga de cotxes que allà és on treballa el meu pare i al darrere hi ha un bloc de pisos que és on visc jo.
En aquest parc hi han diferents zones: una zona de bancs, que és on s'asenta la gent gran o els pares. També hi ha una zona de gespa que es per jugar amb la pilota o fer boltarelles, en aquella zona no poden entrar gossos.
L'altre zona és la dels grunxadors i els tobogans, quan jo era petita m'hi gronxava tant fort, que semblava que estigués volant.
Aquest parc em porta molts bons records ja que quan era petita sempre anava a jugar amb la meva germana i ens ho passavem genial.
Per concloure, aquest parc és molt divertit i molt entretingut pels nens petits, ja que quan jo era petita m'ho passava genial.
CARLA FUENTES JIMÉNEZ
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDescripció d’espais: Carrer Espronceda
ResponEliminaEl carrer Espronceda es un carrer molt llarg que es situa la meva casa dins d’ell, aquest carrer comença del Carrer Picasso i acaba en el Carrer de la Plaçeta, aquest te moltes zones comercials com la zona del estanc, la òptica o el Celler etc... Principalment, el que es pot observar són zones urbanitzada tot i que són la milloria també hi han zones de verd.
Inicialment, el que predomina el carrer Espronceda es la gent que hi ha a totes parts, sobretot quan hi ha mercat cada divendres el carrer es veu viu, en el carrer es poden apreciar moltes tendes o supermercats que es poden veure repletes de gent normalment, també es poden veure les carreteres desgastes i algunes voreres renovades, cal destacar que també hi ha vegetació el que es pot observar són uns arbres ben bonics alhora que ben petits acompanyats de vegetació diverses com uns arbustos o bastantes flors etc..
Aquest carrer es bastant estressant degut a que hi ha molta gent sempre, també es pot olora els aliments quan hi ha mercat o el olor a gasolina quant està molt transitada. El que més faig i el que més m’agrada en aquest carrer es impulsar-me en les mil i una baixades del carrer sentit la velocitat a les meves benes.
Finalment, aquest espai es bastant significatiu per mi per totes les característiques que heus he dit i per això l’escollit.
ResponEliminaLa terrassa de la meva avia és un lloc ple de records, viscuts a la infància que m'omplen d'alegria i emoció. A la terrassa s´hi entra per una petita porta de vidre la qual connecta amb el menjador. Ni tan sols fent dues passes ja te n’adones de la immensa i excessiva vegetació que hi ha, així com la tonalitat que predomina és d’un intens i enfosquit verd. Les parets que l’envolten son blanques i es caracteritzen per tots el petits però essencials objectes que han siguts col·locats per la meva avia, com antigues rajoles, llangardaixos i petites llums les quals s’encenen quan es posa el sol. El que més ressalta són els voluminosos testos, a més a més cada un d’ells és d’un color diferent. Pel que fa a la distribució de la terrassa, conté una petita paret de diversos llistons de fusta que la divideixen en dues parts, en una hi ha una taula on hi passem moltes nits d’estiu amb els cosins, on fem sopars d’estar per casa juguem a jocs de taula i riem per les butxaques. Una olor que em recorda aquelles nits és de l’espelma antimosquits, ja que hi solen averi molts i les utilitzem tant per il·luminar-nos com perquè no ens piquin. En relació a l’altra costat és on s’acaba la terrassa, en particular està envoltada de testos amb moltes flors que em transmeten sensacions de llibertat i tranquil·litat, i em fan recordar tots el moments viscuts amb la meva família a la infància. També hi ha una lluneta on hi prenc el sol cada estiu.
En conclusió, per mi aquesta terrassa és un lloc molt especial i agradable en el qual hi he gaudit de petita, hi gaudeixo actualment i espero seguir fent-ho sempre amb la gent que m’estimo.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa Vall De Núria
ResponEliminaNúria, és una vall del Pirineu Català, al poble de Queralbs, a la comarca del Ripollès. Una de les peculiaritats de Núria és que només s’hi arriba a caminant o amb el tren cremallera, que surt des de Ribes de Freser.
Dins del paisatge de la Vall, podem apreciar el llac artificial i el santuari, presidit per una església que data de l’any 1911 que protegeix la Mare de Déu de Núria. En el seu campanar hi ha 8 campanes, cada campana té un nom i cadascuna fa el so d’una nota diferent. Al costat de l’Església hi ha l’hotel i quatre cases dedicades a diversos sants Prop del santuari, hi ha la capella de sant Gil, construïda cap al segle XVII però ampliada posteriorment. Molt a prop de la capella hi ha la font de Sant Gil.
Hi ha diverses muntanyes importants al voltant de Núria, el Finestrelles, el Puigmal i el Noucreus. Al mig de la imatge hi trobem el bell llac, ple de granotes, truites i tortugues que surten a la superfície buscant pa sec. Al llac, hi podem navegar amb barques o caiacs. Les muntanyes, es reflecteixen al llac, és una imatge molt bonica i molt típica de la Vall.
Núria, també és un lloc emblemàtic per la història de Catalunya, per què l’any 1932, es va signar a l’habitació número 202 de l’hotel, l’Estatut d’Autonomia. Força a prop del santuari, es pot veure un edifici, d’amb prou feines un pis d’altura, allò és l’estable, on podem llogar cavalls i monitors per poder anar a fer un volt pels voltants del santuari. No només podem llogar cavalls, sinó que també hi ha uns ponis per als més petits. Darrere del santuari, hi ha un parc recreatiu amb tobogans i patinets per divertir-te. Encara que tampoc es veu, també hi ha una petita zona on hi ha ple d’animalons: gallines, oques, conills... També hi ha algun ase!
Quan surts de l’últim túnel que et fa arribar a Núria, veient el santuari, el llac i les muntanyes, és una sensació inoblidable, un lloc ple de llum, molt de verd a l’estiu o blanc a l’hivern, un paisatge preciós. La sensació que tinc en veure una foto de Núria, és de lluminositat, un lloc sense contaminació i sense trànsit, pau, tranquil·litat... La olor que fa és d’aire net, pur, i per descomptat la olor característica de la muntanya pirinenca d’arbres, d’herba. Quan surto del cremallera, m’agrada sentir l’aire fresc que envolta l’Olla de Núria, i els mugits de les vaques i els seus esquellots.
Cada any hi anem amb els meus avis i els cosins. Sempre ens allotgem a l’Alberg Pic de l’Àliga, allà a prop hi ha moltes marmotes. La cosa és que un dia vaig sortir sol a buscar-ne, quan vaig ser prop d’un dels molts caus que hi ha, m’hi vaig asseure a la vora i amb uns binocles, vaig esperar que sortís alguna marmota, quan ja portava molta estona esperant, em vaig adormir de la pau i la tranquil·litat que es viu allà, una estona després, un soroll em va despertar, eren els meus cosins que m’havien vingut a despertar! Me’n vaig anar decebut, perquè no vaig veure cap marmota.
Núria és un lloc molt bonic, i per mi és molt més que bonic, ja que em porta a vells records de quan era petit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCAMPING VALLDARO
ResponEliminaPer començar a descriure aquest càmping, os parlaré una mica sobre els allotjaments. Té diferents allotjaments: els bungalous, que són increïbles i molt acollidors, les tendes d’acampar, que són més per l’aire lliure, i per últim, la zona de les caravanes. Si tens sort t’allotges al costat de les piscines principals. També te una cosa molt bona que és, que te el mar a una passa. Just davant de l’entrada ens trobem els inflables d’aigua que són molt divertits. Quan estàs a d’alt dels és mouen tant q sembla que hi hagi un terratrèmol. Aquest càmping destaca bastant per las seves piscines. Te 5 piscines aproximadament, una d' elles te una espècie de llacusi. També un dia a la setmana munten un circuit com de inflables a la piscina. Son molt divertits el inconvenient es que va molta gent i as de fer cua.
L' altre part molt bona del càmping es zona de jocs i zones esportives. Ami la que més m’ agrada és la la pista de futbol gespa, que és on passo cada tarda amb els meus amics d’ allà. També hi ha: la pista de handbol, la pista de bàsquet, la pista de futbol de terra... Per altre banda una zona que també m'agrada molt es la sala de maquines, on alguna nit anem a jugar encara que normalment hi ha molta gent.
Per últim tenim les parts on venen menjars deliciosos com: la gelateria, on venen hots dogs, la creperia,...
En conclusió és un lloc súper divertit per a tothom tant nens com adults, i espero que s’hi aneu os ho passeu igual de bé que jo.
TERRAT
ResponEliminaHe escollit aquest lloc perquè des de que era molt petita m’ha encantat i he tingut moltes experiències bones. El meu terrat esta situat a dalt de tot de la meva casa. Aquest espai es gran i molt còmode, el primer que es veu quan entres es un para-sol molt gran de color negre que et protegeix del sol i de la pluja, a vagades quan plou m’agrada pujar per escoltar la pluja caure fent una melodia molt serena, a sota del para-sol hi ha dos sofàs de coloraines com l’arc de san Marti i una tauleta petita on hi ha flors. Mes endavant trobem al terra herba artificial per fer-ho mes bonic. També hi ha dues sales, una es meva i l’altre de la meva veïna. La meva es com un gimnàs on ho guardem tot, com per exemple pintura, coses de nadal ,peses ,etc. Aquest lloc es fantàstic perquè es pot fer barbacoa, també pots posar-te a prendre el sol, banyar-te a la piscina. Es respira molta tranquil·litat, es un lloc per passar les tardes i descansar i quan estàs assegut et sents lliure de fer el que vulguis i si treus al cap pots veure tota la torreta. En aquest terrat també he viscut un munt de vivències com per exemple anar cada tarda amb els meus amics i estar hores parlant i fent el boig.
Per concloure m’encanta aquest lloc ja que puc desestresarme del que m’envolta i sentir-me molt be amb mi mateixa.
El meu lloc. La casa dels meus avis
ResponEliminaPer començar dir-vos que la casa dels meus avis està a la muntanya i per tant no hi ha connexió a internet ni cobertura, però el que si que hi ha és un riu al costat de la casa, molt acollidor i amb la temperatura perfecta per banyar-se a l’estiu, un camping on hem fet moltes competicions de futbolí amb el meu avi i la colla d’amics.
Aquesta casa és tan important per mi per que he estiuejat des de petit, on tinc molts bons records, hem fet moltíssims menjars familiars i m’ho he passat bomba amb la família, jugant a futbol, fent un passeig per la muntanya i banyant-nos al riu.
La casa és molt antiga i quan fas una trepitjada sembla que camini un dinosaure, té més anys que Matusalen. La casa és molt gran, a vegades han estat els meus tiets, a vegades han estat els meus avis i hem estat perfectament perquè hi ha moltíssimes habitacions, a la part de fora hi ha un jardí molt gran i molt bonic on fem les barbacoes, els sopars, etc.
Per concloure dir-vos que he triat aquest lloc pels grans records i moments tan importants que he viscut allà i per lo bonic i agradable que és estar amb la família a la casa.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaESCOLA ENDANSA
ResponEliminaL'escola de ballet on vaig es diu Endansa i aquest lloc em desperta unes sensacions d'alegria i felicitat.
La peculiaritat que té és que no fa competicions per no buscar rivalitat amb les altres escoles i és una escola que m'agrada molt perquè ensenyen a ballar molt bé, ja que es fan moltes classes de ballet per tenir una bona base i a mesura de què un es va fent gran fa més hores de ballet per anar superar-se a un mateix. També t’ajuden a perdre la vergonya davant del públic. Aquest lloc té dues sales de ball dos vestuaris, lavabos i una recepció, és petit però molt acollidor. Un dia amb la meva amiga Laia vam anar al lavabo i ens vam quedar tancades, vam començar a picar a la porta i justament va passar una de les nostres professores i ens va ajudar a sortir, ens vam endur un bon ensurt. Els vestuaris hi ha molts bancs de fusta d'un color crema, també hi ha unes dutxes molt grans. A l’entrar hi ha un sofà davant d'una petita classe, on es pot descansar i esperar que comenci la classe. Les professores són molt dolces amb totes les nenes. La sala més gran és rectangular i amb un mirall que ocupa tota una paret. Sempre que hi ha una festa al poble l’escola de dansa munta un escenari per poder ensenyar alguns dels balls que es treballen durant el curs i així també fem gaudir dels balls a la gent del poble.
En conclusió m’encanta l’escola Endansa per totes les emocions que em desperta i totes les vivències que he viscut allà.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCasa meva
ResponEliminaLa meva casa es diu Can Jep, es molt important per mi pel simple fet que ha estat la meva llar des de que vaig néixer, i la del meu avi, i la del avi del meu avi.
Es una Masia construïda a mitjans del s.XIX. Esta situada a les afores de Santa Agnès, envoltada per un bosc molt espès, on només s’hi pot arribar mitjançant un camí de sorra i molt llarg, tant llarg que sembla el camí de Santiago, a un costat d’aquest camí , s’hi poden veure arbres, i a l’altre, un parell de camps, d’unes 4 hectàrees aproximadament.
Un cop es pot veure la casa, en el primer que sa sol fixar tothom es en el gos, un gos gros i fort com un tigre, just al mig del pati hi ha un roure, d’uns 6 o 7 metres, i molt antic, encara ara tinc records quan el meu avi m’explicava que aquest arbre ja hi era quan ell era un infant. Desprès, també a primera vista, es veu una porta alta i ampla de fusta, es molt antiga, aquestes portes són típiques en les masies antigues. A la Primavera, els camps estan verds i es molt bonic, tot i que les ovelles que hi pasturen no deixen ni un bocí d’herba.
La meva casa es un lloc que transmet benestar i confort ja que pràcticament no et pot molestar ningú. Tota la meva infància ha estat centrada en aquest lloc, ja que es on més hi he jugat amb els meus amics i cosins, i a més a més es el lloc on tinc dels millors records que posseeixo.
Per concloure aquest text m’agradaria afegir poder viure en un lloc bonic i tant tranquil no hi ha diners al món que ho puguin comprar.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPlatja Es Caló des Morts
ResponEliminaLa platja Es Caló des Morts, està situada a Formentera, a les Illes Balears. És una visita indispensable, ja que està considerada una de les platges més boniques del món. Realment és una cala, perquè les seves dimensions són petites, però tot i així, la seva bellesa és increïble.
Està molt amagada i no es pot accedir amb cotxe. Per arribar, has d’anar amb cotxe fina a la platja de Migjorn que està a prop fer un camí pel mig del bosc d’aproximadament d’uns 30 min, però la bellesa del lloc i la vista de tota la part meridional de l'illa, compensen el petit esforç per arribar-hi... El primer que veiem quan arribem es un penya-segat. Però a mida que ens hi anem apropant, veiem un petit tros de sorra on hi caben aproximadament unes 25 tovalloles, per tant, per agafar un lloc, hem d’arribar molt d’hora. Per baixar fins al nivell del mar hem de baixar unes escales de metall on només hi pot passar una persona a la vegada. El que destaca d’aquesta platja és la transparència de l’aigua, el contrast de colors blaus i turqueses, la sorra fina i blanca i la quantitat de peixos que hi ha. Dona la impressió d’estar en una piscina, però en canvi, les roques que envolten la platja semblen agulles i es impossible trepitjar-les sense xancletes. Les vegades que hi he anat no hi ha masses onades, el mar sol estar tranquil i serè. També té la presència de les típiques Cabanes de fusta on els pescadors guarden les seves embarcacions. Per poder gaudir bé de l’experiència, és indispensable, portar les teves ulleres de busseig i capficar-te a l’aigua per fer snorkell i contemplar tots el peixos de colors que hi ha a la zona.
A més a més és un lloc perfecte on gaudir de la posta de sol a Formentera. El reflex daurat del capvespre es reflecteix en tot el mar.
La meva primera impressió al veure-la va ser com si estigués al paradís, perquè aquesta platja, no té res a envejar a les del Carib. Recordo la primera vegada que vaig anar-hi, vaig provar per primera vegada snorkell i com hi ha milers de peixos em va agradar molt. Un altra record que tinc es quan el meu germà va aconseguir pescar 2 pops, que després va tornar al mar.
Per concloure, vull dir que no fa falta anar-se’n molt lluny per a trobar el paradís, perquè potser el tenim al costat de casa i no ho sabem.
LA PLAÇA DE L'ESGLÉSIA DE SANTA AGNÈS DE MALANYANES
ResponEliminaLa plaça de l’Església de Santa Agnès és un punt de trobada dels veïns i de les veïnes els diumenges i per la Festa Major d’estiu i d’hivern, des d’on es pot visualitzar tot el poble ja que està situada a la part alta de Santa Agnès i on també s’hi pot contemplar la seva església romànica, encara que molt reformada.
D’entrada, cal dir que un cop hi arribes et dones compte que no és una plaça gran i que hi ha tres entrades per on s’hi pot accedir. La primera, i la principal, està asfaltada, la segona, és un camí de terra i l’última són unes escales de pedra irregulars. Jo us descriuré la plaça a partir de l’entrada principal. A l’entrar a la plaça es pot veure que el terra està fet de llambordes separades un mica entre elles i de colors grisencs, al voltant de les quals i rodejant la plaça, hi ha una espècie de bancs també de pedra. Al fons de la banda dreta i tocant a les escales hi ha una font feta de granit. A la banda esquerra es pot accedir al porxo de l’església i a la seva entrada.
Cada hora en punt i quart d’hora, es pot sentir el rellotge del campanar i a la tardor tota la plaça fa olor de les fulles que cauen dels arbres però que a la primavera reneixen amb un color verd viu fent que hi hagi ombra al voltant i que l’estada allà sigui més agradable. Tot això transmet una sensació de pau i tranquil·litat. Durant els dies laborables a la plaça hi ha un silenci fred fent que sembli un lloc solitari o abandonat, però aquest fet no afecta a les sensacions que he dit abans.
Jo, des de ben petita que hi he anat sempre en bicicleta o caminant amb la meva mare i el meu pare i em porta molts records ja que sempre que hi vaig em quedo una estona asseguda dins el porxo i contemplant el paisatge. També els meus avis materns m’expliquen com era abans la plaça perquè va ser reformada el 2006 i tots els moments màgics que van passar-hi quan eren joves com el dia que es van casar o quan hi ballaven danses populars catalanes.
En conclusió, la plaça de l’Església de Santa Agnès és un lloc on des de fa molts anys tota la gent del poble es reuneix per celebrar festes, com he dit anteriorment, xerrar o simplement per desconnectar una estona i la veritat és que val la pena anar-hi almenys un cop a la vida.
L'ESGLÉSIA DE SANT SADURNÍ DE LA ROCA DEL VALLÈS
ResponEliminaL’església de Sant Sadurní és considerat un dels espais culturals més importants del municipi, a més a més del més antic, i és tot un orgull per al nostre poble.
La parròquia de Sant Sadurní va ser construïda al 1558, i per tant es de arquitectura gòtica. Tot i això l’església té una mida mitjana però que no es pot comparar amb grans catedrals gòtiques com les de Barcelona. Tot i que va ser construïda fa 5 segles, actualment, desprès d’una de les seves reformes es va incloure el seu característic campanar que adorna la part superior de l’edifici. Al seu exterior també podem trobar incomptables gàrgoles, en un estat decrèpit, a causa del pas del temps, sense comptar els grans contraforts que aguanten el vell edifici. Però sens dubte la part més interesant: la decoració gòtica que adorna l’entrada, on està emmarcada l’espectacular figura de Sant Sadurní.
Per la part interior trobem que la parròquia te una única nau en forma de creu, on l’espai no és molt ample ja que la majoria està ocupat per bancs de fusta. Dintre de l’edifici destaquen les dues capelles laterals, en una hi ha una recreació de déu crucificat, i a l’altre la imatge d’algunes verges rodejades d’espelmes, I arribem a la que considero és la millor part és l’increïble absis de color daurat, que enlluerna a tota l’església, no només amb el seu color sinó també amb la gloria de déu, amb Sant Sadurní com a principal protagonista.
L’edifici, com tota Església és utilitzat per comunions, casaments, anar missa, etc.... tot i que també excursions escolars com la realitzada per mi fa uns anys, de la que tinc molt bons rècords ja que ens va ser explicada la història, totes les reformes, i alguns secrets com l’amagatall que hi ha darrere de l’absis que va ser utilitzat per amagar-se de la guerra civil, un fet que et deixa una sensació molt agre sobre aquella època. És precisament per aquestes vivències que l’església em transmet nostàlgia, alegria, i una sensació de benestar i confort comparable amb la de casa meva.
En conclusió l’Església de La Roca del Vallès és un dels espais més importants del poble, on sense dubte os recomano anar-hi ja sigui per curiositat o per tenir algun problema, la parròquia sempre tindrà les portes obertes.
L'ELEFANT DE PEDRA D'ÒRRIUS
ResponEliminaPotser alguns ja hi heu anat, però ara que bé el bon temps és una bona excursió per fer el cap de setmana. L'elefant de pedra és un dels llocs més macos que tenim aquí al costat de la Roca.
L'elefant de pedra és una estructura feta pels avantpassats. La trobem sobre d'una pedra que dóna la sensació de com si estigués descansant. El que fa que pensem que és un elefant és per les seves dimensions i a la vegada per la seva expressió facial, com les orelles, ulls i trompa.
A més a més, l'elefant és especial perquè ens el trobem al mig del bosc envoltat de natura, fauna i d'altres estàtues originals, és per això què sembla que entris dins d'una tribú Indià o que estiguis en un bosc encantat.
Anys enrere anàvem amb la meva família a passar algun diumenge en el Bosc d'Òrrius, on hi ha l'Elefant de Pedra, passejàvem pel bosc i després fèiem un pícnic allà. Sempre que anem allà miro l'elefant i em transmet confiança amb la seva mirada. Per aquest motiu, m'agradaria compartir aquest lloc amb tots vosaltres.
Quan estàs allà dona una sensació que per mi és molt important, ja que, el meu besavi, avis, tiets, que eren de fora, sempre que venien a la Roca anaven a aquest bosc a veure l'Elefant, és per això que quan i vaig trobo que és un lloc ple de màgia i a la vegada fa que hem senti més a prop de tots ells.
Per concloure, vull destacar que tots hauríem d'anar alguna vegada, ja que és meravellós per passar el dia amb la família o els amics.
El pati de la meva habitació
ResponEliminaEl pati de la meva habitació és un lloc molt especial per a mi, ja que hi he passat molts moments genials amb la meva família i els meus amics.
A aquest pati hi podem accedir des d’una porta corredissa de vidre brillant molt gran de la meva habitació, ja que l’objectiu principal de la porta es que hi entri llum a la habitacio. Només entrar ja es veu tot el pati, ja que no és molt gran, a una banda hi podem trobar la rentadora coberta per un tros de teulada, sota d’aquell tros de teulada també hi guardem una gandula petita d’un color rosa destenyit pel sol i una taula blanca plegable, a l’altra banda hi ha una hamaca d’uns colors molt vius i un cavallet de fusta petit, al mig del pati no hi ha res però a l’estiu hi muntem una piscina petita com un cigró.
Aquest pati és un lloc molt silenciós i relaxant per passar-hi la tarda, jo passo allà la majoria de les tardes estudiant, llegint, fent deures i escoltant música, segurament de tant estudiar allà les parets se saben més el meu temari que jo.
En conclusió, el pati de la meva habitació és un lloc genial per passar-hi la tarda amb amics, família o sol, per llegir escoltar música o tan sols estar tranquil mirant els estels a la nit.
La Meva Habitació
ResponEliminaLa meva habitació, bàsicament és el meu món, és on estic la majoria del meu temps i on més bé m’ho passo, jo sol, en família, o amb amics. He passat moments molt dolços en aquesta habitació.
La meva habitació no es pot considerar un espai gran, mes aviat és petitona. Té una forma de rectangle.
Per una banda, la zona més rellevant de la meva habitació és l’escriptori, és on jugo, faig els deures i fins i tot a vegades on menjo. Davant de l’escriptori, hi ha el armari on estan els llibres de l’insti, on penjo la motxilla i on guardo els llibres en general. I al seu costat, hi ha un sofà negre com el petroli. Per altra banda, penso que li falta espai ja que se’m queda petita.
Una cosa a remarcar, és que l’habitació esta al costat de tot, de l’entrada de la casa, de la cuina, dels lavabos i de les escales del pis de dalt.
Una experiència que he viscut a la meva habitació és quan va ser reformada, ja que mai ha sigut com és ara. La meva habitació va començar sent una sala on deixàvem les eines i s’utilitzava com una despensa. Però, amb el naixement de la meva germana, va ser reformada, sent ja per fi una habitació habitable. Fins que la meva germana va canviar d’habitació, que és ara que l’utilitzo jo.
En conclusió, al entrar, em sento com si estigués a l’aire lliure, com si una ventada d’aire fresc inundés l’ambient, també dona una sensació de llibertat perquè és el meu espai i de comoditat ja que qualsevol persona s’adapta a ella i en gaudeix de la seva estància.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEL MIRADOR DE LA TORRETA
ResponEliminaEl mirador de La Torreta és un lloc molt important per mi perquè és un dels espais més bonics del meu barri i també perquè em porta molts records del passat.
El mirador consta d'una cúpula no massa gran que al principi era blanca, però que ara està plena d'art urbà. Des d'aquesta es tenen unes vistes magnífiques de tot el barri. A més a més al costat de la cúpula hi ha una petita pineda alegre, on podem trobar alguns bancs, una mica desgastats, que van molt bé perquè la majoria de persones que van al mirador ho fan a peu. Estar allà a mi em transmet molta tranquil·litat, ja que és un lloc en el qual hi ha molta natura i sovint poca gent. Personalment, cada vegada que hi vaig em relaxo tant que és com si el temps s’aturés. Tornant al que he dit abans, el mirador em porta records, ja que moltes vegades a l'escola vam anar-hi. Així que pensar en el mirador em porta inconscientment a recordar vivències de la meva etapa escolar o d'aquells dies dolços en els quals em passava tota la tarda jugant allà.
En conclusió, el mirador de la Torreta és un espai perfecte per a relaxar-se i alhora gaudir de la natura.
La Fontcalda
ResponEliminaLa Fontcalda és un espai natural en el que anava cada any a passar-hi uns dies mes o menys quan tenia 5 anys i els dies que hi passava els passava a casa dels meus avis.
La Fontcalda està en una part del riu Caneletes. Primer, per entrar-hi s’aparca a un replà que hi ha i després es baixa caminant, aquesta caminada no arriba ni ha uns 200m, després el primer que veus mentre baixes en una rampa per anar al riu és: a la part dreta un gran desnivell de terreny en el que sembla que hi hagi hagut una esllavissada, mes o menys a la part centrals veus el riu hi al costat del riu, a la part dreta, hi ha una roca vertical on hi ha posat un pont de passeig per poder seguir la riba del riu, un cop baixes es pot apreciar una piscina natural per a nens petits en la que l’aigua es la pròpia del riu i a continuació si mires cap a la part esquerra es pot apreciar com el riu segueix el seu camí. A l’aigua si poden trobar serps, aranyes d’aigua, llagostes..., d’altra banda, hi ha un pont que ens acosta els túnels de la Via Verda, la Via Verda és una antiga ruta de ferrocarrils la qual va ser abandonada i els ajuntaments de la zona la van habilitar per passejar-hi caminant, en bici o en cavall, aquesta ruta va des de l’Aragó fins a Tortosa, hi gràcies a la Fontcalda, aquesta ruta ha atret a molts turistes ja que poden gaudir d’un espai natural fent-hi esport i un cop acaben aquest recorregut poden gaudir de banyar-se en un dels millors entorns naturals de la Terra Alta.
Per part sentimental aquest lloc m’emplena el cor de joia ja que cada cop que hi penso recordo el color verd transparent de l’aigua, el soroll de com flueix l’aigua per les bores del riu, el gran ambient de tranquil•litat i pau, la qual és difícil de trobar, la sensació de que només estàs tu en aquell lloc. També una cosa que destaca quan hi penso és el color crema de les pedres desgastades i, el color verd fosc a la part fonda del riu, i sempre miris on miris veuràs el verd característic del bosc.
Una de les meves millors experiències en aquest lloc es quan un dia vàrem anar amb la meva antiga gossa a banyar-nos-hi, amb la meva tieta i els meus cosins, hi el que més em va marcar va ser que els meus cosins van caçar una serp petita.
Per acabar vull dir que per a mi aquest lloc és un dels mes importants de la meva infància ja que em fa recordar les meves mil i una aventures quan era nen i totes les experiències viscudes en aquest lloc, amb amics i amb família.
Arnau Vilà Ferré
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEL CAMÍ DE L'HORTA
ResponEliminaEl camí de l'horta és un caminet petit i estret situat al costat de l'horta de la rectoria de Santa Agnès, on se celebra la majoria de festes. Aquest camí és curt però tot i això hi podem trobar diferents coses; principalment hi podem observar molts arbres, ja que està al costat d'un bosc, un mur alt de pedra que rodeja l'horta i en algunes parts hi ha unes tanques de fusta.
El camí va des del començament de l'horta fins a l'Església. Si entrem des de l'horta, hi podem veure molts arbres que segueixen tot el camí on hi predominen alzines i més endavant, una llarga tanca de fusta. En canvi, si entrem per la part de l'Església, hi ha quasi el mateix que entrant per l'horta però en la primavera hi podem observar unes flors grogues molt boniques, i si anem una mica més endavant, es pot veure un arbre una mica caigut on a vegades sec allà amb les meves amigues.
Aquesta ruta és molt tranquil·la però com està al costat d'una carretera, poques vegades passen cotxes però si passen, poden molestar una mica. Quan estàs allà assegut en la tanca de fusta ets sens molt bé, amb una sensació de ben estar, escoltant els ocells piular, un vent lleuger que passa a l'estiu, una olor molt agradable de les flors i a més a més, el millor de tot és que si busques un lloc on passi poca gent allà és el millor lloc per estar.
A l'estiu quasi sempre vaig allà amb la Laia i un dia caminant per allà ens vam trobar aquest camí, a partir d'aquest moment ha estat "el nostre camí" on hem passat hores parlant i escoltant música. Un dia vam agafar unes cadires de fusta que hi havien per allà i ens les vam quedar per així quan anem pel camí en seiem allà i s'està molt bé i tranquil.
Per concloure, aquest caminet per mi significa molt, ja que he passat molts moments allà que mai oblidaré, a part que és un lloc molt agradable per estar-hi, sempre serà per a mi un camí de records.
El camp de davant de casa meva.
ResponEliminaEl camp que hi ha davant de casa meva és molt especial per a mi ja que he viscut molts moments especials allà i crec que és una oportunitat única perquè la gent pugui apreciar el que jo aprecio.
Principalment quan el veus a primera vista és tan verd i ampli que sembla un bosc però a mida que es va fixant la vista en el camp es pot observar que té tants colors com gent hi ha al món. Aquell camp serveix per cultivar blat però a banda d’això es poden veure dos arbres que porto mirant tota la meva vida i un d’ells és groc a la primavera. A més a més hi ha dues cases, una és una masia blanca i es troba al fons del paisatge, l’altre és una casa que es troba a l’esquerra feta de maons. També es pot observar el Castell de La Roca darrere els arbres, és molt bonic a la vista perquè sembla molt misteriós i a vegades et quedes embadalit mirant-ho no obstant jo prefereixo escoltar i observar els ocells que habiten en aquest lloc ja que la naturalesa sempre m’ha agradat més que l’arquitectura. També hi ha un pou de color marró i blanc amb una tapa a la part de dalt que serveix per regar els cultius. Per Sant Jordi surten unes roselles vermelles com la sang, també hi ha marietes i abelles que viatgen de flor en flor. A mi aquest lloc em produeix molta calma perquè sento que les altres coses no existeixen i allà tots els meus problemes s’esfumen com si fossin fum. Cada dia quan vaig a treure la meva gossa em poso a jugar amb ella i a tirar pedres perquè les vagi a buscar, inclòs a vegades em sento a veure com es pon el sol en una vorera que pertany a la casa que hi ha davant d’aquest lloc.
En conclusió aquest espai és un lloc on tothom pot sentir-se lliure i tenir un moment en soledat per pensar o simplement relaxar-se.
La Font de Can Planes
ResponEliminaLa Font de Can Planes és un lloc molt especial per a mi i que ha estat molt important pel poble, per això val la pena visitar-lo una vegada a la vida.
És una Font que esta als afores del nucli urbà de la Roca però que és molt fàcil accedir-hi ja que no és gaire lluny. La Font està en una roca i encara que ara ja no s’utilitza perquè no surt aigua, antigament la gent de Granollers, La Torreta o Sta. Agnès venien a buscar aigua ja que l’aigua de la Roca és considerada una de les millors del Vallès, al seu costat hi ha una taula on t’hi pots sentar a xerrar o descansar. Està envoltat d’arbres i herbes que s’enfilen a les roques com micos als arbres.
De petit venia a jugar a pilota amb els meus amics i a vegades em parava a descansar quan anava a caminar amb els meus pares i la meva germana. Està allà em produeix una sensació de tranquil·litat i benestar i on puc desconnectar i no pensar en res.
En conclusió crec que aquest lloc ha de ser visitat per més gent ja que pot arribar a ser un lloc molt màgic i fabulós
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa casa dels meus avis
ResponEliminaPer començar dir-vos que la casa dels meus avis està a la muntanya i per tant no hi ha connexió a internet ni cobertura, però el que si que hi ha és un riu al costat de la casa, molt acollidor i amb la temperatura perfecta per banyar-se a l’estiu, un camping on hem fet moltes competicions de futbolí amb el meu avi i la colla d’amics.
Aquesta casa és tan important per mi per que he estiuejat des de petit, on tinc molts bons records, hem fet moltíssims menjars familiars i m’ho he passat bomba amb la família, jugant a futbol, fent un passeig per la muntanya i banyant-nos al riu.
La casa és molt antiga i quan fas una trepitjada sembla que camini un dinosaure, té més anys que Matusalen. La casa és molt gran, a vegades han estat els meus tiets, a vegades han estat els meus avis i hem estat perfectament perquè hi ha moltíssimes habitacions, a la part de fora hi ha un jardí molt gran i molt bonic on fem les barbacoes, els sopars, etc.
Per concloure dir-vos que he triat aquest lloc pels grans records i moments tan importants que he viscut allà i per lo bonic i agradable que és estar amb la família a la casa.
RAFA NADAL ACADEMY
ResponEliminaLa Rafa Nadal Academy es una acadèmia de tenis on jo vaig passar la setmana santa.
Quan entres per la porta veus la recepció on també hi ha una tenda de la fundació de Rafa Nadal, que esta justament al costat de la recepció, i a la dreta de la entrada hi ha unes escales que condueixen a les habitacions.
Les habitacions em van semblar molt còmodes ja que tenen 2 llits de matrimoni, i la seva dutxa per relaxar-te després d’un bon entrenament.
A continuació de la recepció esta al bar on esmorzem i dinem tots els nens que entrenem allà a la acadèmia.
Seguidament a la terrassa del bar hi ha unes escales que ens porten a les 20 pistes de tenis mes 1 camp de futbol, que es allà on vaig passar la majoria del temps, vaig passar tant de temps que semblava que passes mes temps allà que a la meva casa.
La acadèmia te 2 piscines, una es interior i l’altra exterior. Personalment no em van agradar les piscines, em semblava l’aigua calenta i em molta gent i massa xivarri per ser una zona de calma i tranquil·litat.
A baix de recepció cal recalcar que hi ha un museu que es on Rafa Nadal guarda els seus trofeus. Alguns jugadors professionals de molts esports donen objectes significatius per posar-ho al museu i així nosaltres poder visualitzar-los, com per exemple molts equips de futbol posen la camiseta del seu equip firmada per tots els jugadors.
Per les afores de la acadèmia hi ha un paisatge molt bonic ple de arbres, plantes, animals... I una vegada que vam sortir al bosc a corre vaig sortir tot ple de rascades de les plantes que hi havia per allà. Però va merèixer la pena de lo bonic que era corre per aquell bosc, amb l’olor de la gespa humida que a mi m’agrada tant, i era la temperatura perfecte, amb no molta calor i el vent que et refrescava.
Però sens dubte el millor record que tinc a la acadèmia va ser l’experiència de veure al numero 1 del mon, Rafa Nadal, veure’l em va fer sentir que el millor esport que faig es el tenis.
Però també cal destacar els moments que estava amb els amics, tant jugant a tenis, com jugant a futbol, com jugant amb el mòbil, com passant el temps explicant nos coses, féssim el que féssim sempre ens ho passàvem bé.
Espero que hagueu tingut les mateixes sensacions que vaig tenir jo allà a la acadèmia i donar-vos una idea de com es la acadèmia de Rafa Nadal.
PASSEIG DE SANT ANTONI DE CALONGE:
ResponEliminaAquest passeig s’anomena passeig Josep Mundet i es situa a Sant Antoni de Calonge es un petit poble de la costa brava, entre platja d’Aro i Palamós.
Molts pensareu perquè he escollit aquest passeig i no un altre, dons perquè es un lloc molt important per mi ja que hi vaig de vacances cada any, i he viscut un munt d’aventures.
Primerament dir que es un passeig marítim, que va de Palamós fins a torre Valentina, que es un barri de Sant Antoni.
Quan passeges des de Palamós fins a torre valentina a la dreta veus les cases, les botiguetes de polseres , els bars , els restaurants , uns quants hotels i a la esquerra hi ha tot de bancs d’es d’on podem observar la platja. La platja es de sorra fina i a mesura que avances per el passeig veus un espigons que estan travessats a uns 10 metres del passeig, això fa que no hi haig moltes onades i mes sorra, també veus unes places que al centre tenen un jardinet amb flors i plaques.
Al passeig hi ha dos carrils, a la dreta hi ha el carril bici que esta separat del dels peatons amb un caminet de gespa, flors i arbres.
Quan hi passeges es molt agradable perquè veus el mar, i ames cada dia fan activitats, un dia pinten ungles, fan tatos, fan concursos de castells de sorra...
Cada cop que passejo em sento amb molta alegria i felicitat, ja que em venen un munt de records al cap. Recordo que quan era petita esperava amb molta il·lusió el dia que pintaven les ungles al passeig per anar-hi i pintar-me ‘les de marietes. O quan hi havien moltes onades a la platja i les saltàvem com sirenes amb la Carla.
Per concloure dir-vos que es un lloc molt bonic perquè te platja , el camí de ronda , cales i moltes mes coses que descobrireu si hi aneu . Os recomano moltíssim anar-hi perquè val molt la pena.
Mariona Dalmau
LES TAULES DE CAMPRODON
ResponEliminaPer a mi, Camprodon és un lloc molt especial en si, però avui no vinc a parlar del meravellós poble, prefereixo parlar d’un lloc de Camprodon al que, juntament amb la meva germana i els meus cosins, anomenem: Les Taules.
Aquest espai natural es troba al cim d’una muntanya, en la qual hi has d’accedir mitjanant unes escales velles de fusta des de l’antic, però famós, pont de Camprodon, fins la font d’aigua que hi ha al final del camí. Un cop a dalt, ja es nota la lleu brisa d’aire, l’olor d’herba i es senten els tranquils cants dels ocells, com es pot apreciar, es un lloc molt tranquil, i tot i que de petita era una trapella, aquest lloc aconseguia fer entrar la pau i la calma al meu cor.
Quan hi ets a dalt, a ma dreta, hi ha una balla seguida d’un camí de sorra mig abandonat ja que la gent ja no hi va a passejar per allà. A ma esquerra, està la font de pedra, de la que he parlat avants, i darrera d’aquesta, hi ha un camí que fa pujada cap a un passeig envoltat d’arbres i camps, aquest acaba a un gorg per banyar-t’hi durant els calorosos estius o, simplement, per gaudir de les vistes a l’hivern.
Tornant al punt inicial, trobarem unes taules amb seients de fusta per a fer pícnic (d’allà hi vam treure el nom, no som gaire originals) però sens dubte, la zona que més records em porta, és el petit bosc que hi ha al fons, un bosc d’arbres alts i flors de tots colors. Aquesta part del paisatge es tant important per a mi ja que allà hi acostumàvem a construir cabanes amb pals i fulles, fins hi tot, hi teníem horts, però no horts de veritat, horts de roses, horts de clavells, horts d’espigues, fins i tot, horts de males herbes.
Aquest espai te una característica que es difícil de passar per alt, en el centre d’aquest hi solí haver una petita escultura de pedra d’un àngel, que amb el pas del temps es va anant deteriorant fins que ja semblava que no hi havia res.
Sens dubte, aquest lloc has estat molt important per a mi, ja que és on he format els millors records en família, però una cosa que poques persones no sabes, és que aquest va ser el lloc que vam triar per a deixar descansar a la meva estimada Dina, una gossa que ha estat molt important per a mi.
En resum, espero haver demostrat que Camprodon és més que una ciutat turística, ja que també s’hi pot gaudir dels paisatges del voltant, i com jo, descobrir un petit secret d’aquest entorn cada any, tot i que hi vaig cada any.
LA CASA DELS MEUS AVIS
ResponEliminaLa casa dels meus avis a simple vista es veu una casa normal i corrent com totes, però una vegada estàs a dins, canvia molt. Té un gran terreny que sembla que mai s’acabi i està envoltada per la muntanya, com si fos una cova. Per el terreny algunes de les coses que més destaquen són: la pista (tenis, basquet, futbol, bolley), la piscina, la barbacoa, l’hort (tomàquets, enciams, cebes, pebrot...) i els gronxadors. Al costat de la casa, també hi ha un camp enorme, on sempre anàvem amb la meva cosina a buscar les pilotes que ens queien fora de la pista quan jugàvem a tenis.
En el centre del terreny, trobem la casa, és una casa de dos plantes, la de dalt, la fan servir per l’hivern, ja que es mes acollidora i no fa tant de fred, i la de baix, és per l’estiu, quan fa més calor, perquè hi ha més finestres, està la piscina al costat, te la terrassa...
A la planta de dalt, el que més destaca és el porc senglar que hi ha enganxat a la paret del menjador, al costat de la tele, a mi de petita sempre m’ha fet molta por, menys al nadal, perquè li posaven un barret de pare Noel i no m’espantava tant, de totes maneres ara ja no em fa gens de por, m’imagino que ja m’hauré acostumat!!
La planta de baix, com ja he dit abans, té una terrassa que m’encanta, perquè als estius, quan t’aixeques del llit i surts a fora impressiona molt les vistes que trobes, els diferents sorolls dels animals, sens molta pau i tranquil·litat. A més a més te un punt a favor per part meva, perquè te la piscina just al costat, es podria dir que fins hi tot et pots tirar des de allà mateix.
En conclusió, que és una casa perfecte per passar l’estiu, hivern i tots els dies de l’any, ja que és enorme i acollidora al mateix temps, m’encanta estar allà per passar una bona estona amb la família i per disfrutar del paisatge.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl mejador de cas meva és un lloc que m'agrad especialment perquè és molt acollidor amb els raigos de sol que entren per una porta de vidre que dona pas al pati i per la tranquilitat que expressa o per les expriències que hi he viscut allà.
ResponEliminaAllà hi ha les coses típiques d'un menjador: Un sofà, una taula per menjar i mobles per guardar les coses. Quan entres a mà esquerra hi ha les escales per pujar a la següent planta, a la dreta hi ha un moblre on està la televisió, davant està el sofa i a la dreta d'aquest està la taula on mengem. Pot semblar un menjador normal, però amb el temps que hi paso allà i les experiencies que he viscut em fan pensar en la importància que té per a mi l'espai. Però no nomes l'utilitzo per veure la tele o per mengar també l'utilitzo com a sala de jocs je que jugo amb els meus amics a videojocs i ho passem molt bé.
El que més destaca del espai és el finestral on entren un bonics raigos de sol que fan de l'espai un lloc dolç.
Una de les vivencies personals que he viscut allà va ser el dia del meu aniversari quan els meus amics van estar tota la tarda jugant al menjador amb mi fins que va arribar la nit i vam dormir tots plegats, ho vam passar de mort.
En conclusió a mi m'agrada l'espai perque es molt acollidor i les sensacions que m'expressa.
La platja d'Altafulla
ResponEliminaAltafulla és un petit poble costaner de Tarragona on he passat tots els estius des que vaig néixer. És un poble preciós, ple de vida i el que més destaca és la seva meravellosa platja mediterrània.
La platja d’Altafulla és encantadora, la sorra és molt fina i les ondulades ones del mar tranquil·litzen molt. Si ens posem mirant l’aigua, a la dreta quan acaba el passeig marítim, veiem moltes barques a la sorra, encara que hi ha dies que estan navegant pel mar. A l’extrem esquerra veiem uns quants arbres, un parc i un banc per seure. Entre la sorra de la platja i el passeig marítim hi ha un mur molt baix on sempre hi ha paradetes de nens i nenes que venen polseres, anells i tota mena d’objectes fets per ells. També hi ha molts bars mirant a la platja on la meva família i jo molts vespres anem i mengem unes patates braves mentre mirem les onades del mar, parlem i veiem com els pescadors de tant en tan treuen algun peix del mar.
Aquesta platja es molt especial i agradable, és el lloc on he passat els millors moments a l’ estiu, com per exemple els passejos amb el meu pare per la vora del mar recollint petxines, els llargs matins d’estiu nedant amb la meva germana com peixos, o les tardes jugant amb els amics a voley a la sorra. Tothom Altafulla és molt amable i simpàtic i això és el que ha fet que tots els anys haguem tingut una dolça estança.
En conclusió, Altafulla és el millor lloc on he estat mai, és un poble encantador on tothom voldria passar l’estiu. És un lloc perfecte per estar amb família i gaudir d’unes bones vacances tant si es vol passejar per la sorra com si es vol estar al bar parlant amb amics.
Redacció de l'Asier
ResponEliminaEL MENJADOR
El menjador es un lloc molt especial perquè es on més temps estic i on més m’agrada estar.
El meu menjador es la part més gran de la meva casa ja que es on mes temps estem entretinguts. Esta format per una taula de vidre bastant gran per menjar que se situa a l’esquerra del menjador, una televisió que esta davant del sofà que és de color blanc com la neu i sota seu hi ha una catifa de llana, al costat esquerre de la televisió hi ha una xemeneia, sota de la televisió hi ha uns mobles ordenats per menjar, plats i copes per quan bé algú a menjar. A darrera del menjador hi ha uns finestrals per on passa la llum del sol per il·luminar el menjador. El terra es de pedra, però en general el menjador es de fusta.
Davant del sofà també tenim un bagul de fusta que serveix de tauleta on fiquem les mantes del sofà. El meu menjador es americà que significa que la cuina esta acollada al menjador. A l’esquerre hi ha un rellotge de peu antic, també hi ha un terràrium on hi ha una tortuga de terra. A la dreta hi ha un balancí, una barra americana i a dalt a la dreta hi ha un aire a condicionat. A les parets tenim uns quadres per fer de bonic.
A l’esquerre del tot hi ha una paret amb un mirall gegantí.
Les sensacions que dona aquest menjador es tranquil·litat com si l’univers s’aturés i molta felicitat. Les vivències que em viscut aquí han sigut aniversaris, nadals i també festes entre amics que han sigut molt divertides.
Per concloure és un lloc molt tranquil on em viscut bones vivències i dolentes i, on estic molt bé.
Redacció de l'Àlex
ResponEliminaHabitació de Jocs
Avui he vingut a descriure una habitació de casa meva coneguda com a “Habitació de Jocs”, ja que té moltes videoconsoles.
Al entrar a l’habitació el primer que es veu és unes parets de color vermell com un tomàquet i una televisió de 46 polzades sobre un moble blanc amb una Play Station 4, una Play Station 3, una Nintendo 64, i alguns calaixos amb jocs, mandos...
A l’esquerra veiem un sofà gris que al darrera té 2 finestres molt grans amb persianes vermelles que al estar tancades l’habitació es torna tant fosca com la gola d’un llop, amb un radiador a sota, i més a l’esquerra encara trobem armaris empotrats tan plens que sembla una jungla. A la dreta de l’habitació (a part del moble amb la televisió i demés), un moble petit amb un volant que serveix per jugar a jocs de carreres i a l’esquerra del moble amb la TV hi ha un rellotge vermell al terra, al radera de la porta hi ha una sabatera plena de sabates i més sabates. L’entorn és molt fred i molt claustrofòbic però s’hi pot estar perfectament.
En aquest lloc he viscut alguns moments com per exemple jugar amb el meus cosins quan venien de visita, establir lligams amb el meu pare o divertir-me amb els amics que venien a casa meva a pasar el dia.
En resum, l’habitació de jocs de casa meva és claustrofòbica, freda i fosca però perfecte per pasar temps amb amics o família i riure una estona.
EL CELLECS
ResponEliminaEl Cellecs és l'espai que he escollit per descriure ja que és somiar com un nen petit, pero principalment no és que tingués gaires llocs que m'agradessin.
Aquesta muntanya és un macroespai el qual està ple d'arbres, troncs tallats, ocells, en sí vegetació, també hi ha brutícia pero es pot dir que no hi ha lloc al món sense brutícia, canviant de tema, parlant del cel es pot dir que depèn tot del temps, i és veritat ja que pot haver cels blaus, taronges, anubulats, clars...
Per a mí cada zona d'aquesta és un somni diferent, és a dir al principi es pot dir que és un desert, a mitja pujada és l'amazones i a la cim sembla l'Everest on no hi ha fred, calor, no és tard, no és dora...
Farà unes setmanes vaig pujar per "primer" cop, i al capdamunt em vaig sentir bé amb mi mateix o com si estigués sol en el món.D'aquesta vivència vaig obtenir un dolç record.
Per acabar vull dir que és un espai molt especial per a mí i suposo que no sóc l'únic a qui li agrada aquest espai.
Esteve Melero Cano
EL CAMP DE DAVANT DE CASA MEVA
ResponEliminaEl camp de davant de casa meva és un lloc que em porta bons records.
El camp no té cap tipus d’arbre ni d’arbust, per tant està tot ple de petits conreus dels pagesos de la zona.
Durant tot l’any té un color marronós semblant a la xocolata a més a més es pot apreciar l’olor de l’herba fresca pel dematí i sentir el cant dels ocells que habiten per els seus voltants.
A la part inferior del camp passa un rierol envoltat per canyes i un petit bosc on hi viuen els ocells. En ell, podem veure com beuen infinitat d’animals cada dia de les seves aigües.
Just a la seva dreta es pot veure als pagesos treballant les terres per plantar els seus cultius, per redera d’ell uns quants ocells menjant les llavors que van plantant mentre conrea amb el tractor.
Més a dalt a vegades es poden veure conills sortint dels seus caus i anant corrent cap el rierol per beure.
A la part esquerra hi ha un altre camp en el qual hi ha acumulacions de pelles amb forma semblant a les closques de cargols.
En aquest camp he tingut bones experiències, com per exemple quant sortim a passejar el gossos sempre anem tota la família i el deixem corre per tot ell.
En conclusió aquest camp m’agrada molt i no el canviaria per cap altre
La casa de la meva tieta.
ResponEliminaLa casa de la meva tieta és un lloc on sempre que hi vaig em sento amb tranquilitat i comode i on la majoria de vegades que ens reunion la família ho fem allà.
Principalment la casa de la meva tieta és una casa bastant gran i ample, el que fa que sembli tan gran i ample és que a los dues bandes de la casa hi ha separació, a la dreta la baixada per entrar al garatge, que es on el meu tiet guarda les eines, la furgoneta del treball i el cotxe. A l’esquerra hi ha un cami que esta envoltat de gespa i arriba fins a la part trasera de la casa, on hi ha gespa, la piscina i una barbacoa per les reunions familiars, sobretot a l’estiu. La piscina sempre es transparent com una playa al carib ja que el meu tiet dedica almenys una hora diaria a netejarla. Seguidament, dins de la casa, quan entres per la porta principal et trobes a un rebedor amb un mirall y un moble amb plantes, si mires a la dreta pots trobar la sala d’estar on hi ha dos sofes, la tele, el llit per el seu gos, y una taula molt gran per menjar, al costat pots trobar la cuina i una terrassa tencada per l’hivern. Si mires cap a l’esquerra pots trobar un petit passadís on hi ha una habitació d’estudi, un lavabo i una habitacio amb un llit matrimonial per convidats. Al costat del passadís hi ha les escales per pujar a les habitacions principals. Una es la de la meva cosina i l’altre per els meus tiets, cada habitacio té una petita terrassa al aire lliure peró la diferència més gran es que la dels meus tiets té un lavabo molt gran amb jacuzzi. Quan yo era petit anava cada estiu per banyarme i tenia tantes ganes que em podia quedar a dormir una setmana sencera.
En conclusió, la casa de la meva tieta és una casa que sé que sempre que vagi m’ho pasaré bé y podre estar tranquil olvidant-me de tot.
L’ALBERG DE LA VALL DE NÚRIA
ResponEliminaL’alberg de la Vall de Núria és diu Pic de l’Àliga i és un lloc que em desperta unes sensacions de relaxació, calma i tranquil·litat perquè no es senten aquells horrorosos sorolls a cotxes. M’agrada especialment perquè hi he viscut molts dolços records i vivències molt divertides.
El que més destaca són les vistes, ja que des de dalt de l’alberg es veu tot el paisatge de la Vall de Núria amb totes les muntanyes rodejant la vall, és increïble!
Una característica peculiar que té, és que està a dalt d’un turonet i només pots pujar caminant o amb un telecabina. De petita m’encantava pujar i baixar el turonet sense parar amb el telecabina i quan m’obligaven a fer-lo caminant començava a plorar. També la forma i l’estructura de l’alberg és molt extravagant i segons l’angle que el miris té una forma diferent.
Per un costat l’edifici per fora és lleig, vell i senzill però per l’altre per dins és molt acollidor. Les habitacions són petites però encantadores i el llits són lliteres! L’últim com que vaig anar estava fent el burro saltant d’una llitera a l’altre i vaig caure’m al terra. Sort que només em van sortir un parell de blaus a les cames perquè em podria haver fet molt mal!
El que més m’agrada de l’alberg és la sala d’estar perquè hi ha un billar, un futbolí i jocs de taula i a les nits els meus amics i jo estem unes quantes hores seguides jugant a cartes, com si fóssim una colla de vellets! Si seguim més endavant trobarem el menjador, és un lloc bastant gran i ample. Fan molt bon menjar i sempre que entro al menjador fa una olor molt agradable com si estigues a casa meva.
També al costat del alberg hi ha una font on els animals poden veure i quan hi vaig, poso la mà sota l’aigua i sempre sem congela de lo freda que està.
En conclusió l’alberg de la Vall de Núria és un lloc que es pot descansar, relaxar-se i gaudir de la flora i la fauna, i s’ha de recordar que l’important d’aquests llocs tan magnífics són els sentiments que transmeten.
ResponEliminaEl parc de davant de casa meva esta situat a la urbanització de Can Colet al municipi de la Roca del Vallés. Aquest espai és un lloc molt especial per a mi.
Al baixar els tres esglaons ets dins del parc, el terra esta ple de sorra on les formigues fan els seus petits caminets, esta tot envoltat de arbustos que a la primavera i al estiu es poden veure com hi ha unes petites floretes de color rosa que desprenen una olor molt agradable. Seguidament caminant recte trobes una caseta de coloraines amb un tobogan i una barra de metall per poder-te llençar. Unes quantes passes a l'esquerra hi ha un banc. Si anem a la dreta trobem uns balancins, un en forma de gallina i l'altre en forma de balena.
Cap enrere hi ha una paret formada per grans pedres, si l'escales arribes a un petit camp on es pot veure tota la Roca del Vallés i com van desapareixent el sol. Aquí moltes vegades per Sant Joan vaig amb la família a mirar els petards.
En aquest parc tinc molt record de l'infància, com per exemple quan vaig fer els 12 anys tots els meus amics van venir i vam fer una guerra d'aigua i vam jugara fer reptes.
M'agrada moltissim aquest lloc perquè mai hi ha ningú, es molt tranquil, i pots estar relaxat.
En conclusió mai deixaré d'anar al parc perquè es un lloc molt especial que hem porta molts records, val la pena passar allà el temps.
CAN RAFEL
ResponEliminaCan Rafel és una masia molt antiga i especial ja que va ser construïda fa més de 150 anys, per fer la funció d’una sola casa i a la vegada una granja, però poc a poc s’ha anat convertint en un petit “barri”. On ara viu part de la meva família i on vaig viure-hi durant quatre anys. Pot ser per això, em transmet seguretat, llibertat i felicitat o també pot ser que m’ho transmeti pel simple fet de que està rodejada de camps i boscos.
Quan s’entra per la porta principal, es troba un camí de sorra. Aquest porta al pati, que també és de sorra i que la meva família utilitza com a pàrquing. Per aquest mateix camí es pot anar cap a la dreta a un petit jardí o cap a l’esquerra on hi ha una zona amb una piscineta anomenada “Xarco”, la qual va ser construïda pel meu tiet i cosins en un setmana. A la dreta de la part que utilitzem com a pàrquing, hi ha una font, la casa dels meus tiets i la dels meus avis i la casa on vivia anteriorment. A l’esquerra, hi ha el taller del meu tiet, un antic safareig que ara és una peixera, al racó on guardem la llenya, un galliner i el més important és una figuera de més de 125 anys on fem la majoria de les reunions familiars durant els estius.
Sempre que vaig a Can Rafel, em sento tranquil·la i relaxada, pel fet que se senten els dolços cants dels ocells, els cavalls renillant, l’aigua de les fonts i, a més a més, durant la nit també es poden escoltar milions i milions de grills, característica que a molt poca gent agrada, però que a mi, per sort, sí. Encara que m’agradaria poder afirmar que és un lloc on sempre fa bona olor, no puc mentir, i la veritat és que normalment fa olor de fems ja que com he dit abans està envoltada de camps.
Tampoc puc afirmar que Can Rafel sigui la casa més maca o moderna que hagi vist, però si que puc dir que és el lloc on més records i vivències tinc. Com per exemple, és el lloc on he fet un vincle especial amb els meus cosins que ara fa que siguin com els meus germans, on he après ha ser generosa, on he après a saber compartir, on he après a ser molt més treballadora. Bàsicament és on m’he format com a persona.
Per concloure, espero que tothom tingui un lloc com és per mi Can Rafel, que gracies al meu rebesavi existeix i també espero poder crear-hi molts més record amb els meus familiars i amics.
LA PISCINA DELS MEUS AVIS
ResponEliminaLa piscina dels meus avis se situa a casa dels meus avis, la qual hi es a Argentona, en un petit turó molt a prop d'un restaurant molt conegut allí.
D'entrada, la piscina dels meus avis pot semblar gran, i de fet ho és. Des de dalt te una forma molt estranya, comença amb una forma de circumferència gran que s'uneix amb una de mes petita a traves de un estret, també te una petita cascada que a la meva família li diem el trampolí, l'aigua es blava com el cel i transparent com el vidre.
Principalment el que se sent en veure-la es una sensació de grandiositat, perquè es molt gran. A l'estiu tens una sensació de frescor i de ànsia de ficar-te . A l'hivern tens una sensació i de por que no es pot descriure i clarament, al hivern tenint en compte on se situa es forma una capa de gel.
He viscut moltes vivències, com per exemple pícnics amb amics i la família , he menjat molts nespres i m'he barallat amb els meus cosins. Són vivències que formen part de mi i per tant mai oblidaré.
Per concloure, m'estimo molt aquest lloc i forma part de mi, i del meu caràcter i si algun cop el perdés seria una gran tristesa
LA MEVA CARAVANA
ResponEliminaEl lloc que avui explicaré és on he viscut moltes experiències, aquest lloc és la meva caravana que ara ha continuació os explicaré com és.
Per començar els elements que composen la meva caravana son principalment de color marro clar i els detalls dels objectes són de diferents tonalitats de blaus, per fora és d’un color gris fosc, originalment no era grisa era blanca i blava però vam decidir de pintar-la. La caravana esta composta per 4 llits, una cuina, un lavabo i un petit menjador. El menjador està compost per un sofà en forma de U i una taula blava en mig i està situat just al centre de la caravana, a més a més et transforma en un llit matrimonial. Els 4 llits són una llitera, un llit de matrimoni i el sofà del menjador que es fa llit matrimonial. El lavabo és bastant petit, te un lavabo una dutxa que mai utilitzem i una pica. La cuina està davant del menjador però nosaltres no cuinem a dins de la caravana. La caravana te molts armaris exteriors, es a dir fora de la caravana, per guardar coses varies.
El punt següent tracta les sensacions que em provoca la meva caravana, són unes quantes, provoca benestar, et sents còmoda i tranquil dins d’ella i més si plou, és molt lluminosa a causa de les finestres que te que són bastants grans, menys les de les lliteres, també és acollidora. Te una fragància dolça i agradable.
A la caravana he viscut moltes coses bones però també algunes de dolentes, una va ser quan estàvem jugant a les cartes i vaig guanyar i vaig començar a donar voltes per tota la caravana celebrant la meva victoria.
En conclusió el que sento jo al estar a la caravana es una sensació de tranquil·litat i benestar. A la meva família i ha mi ens encantar passar el temps allà.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLA PORXADA
ResponEliminaLa Porxada és un lloc màgic, on pots aprendre un munt de coses.
Penso que moltes persones, quan passen per la porxada no se’n adonen del que estan trepitjant, va ser un lloc totalment destruït per les bombes de la Guerra Civil Espanyola. Abans d’aquesta desgracia, aquesta plaça es deia plaça del blat ja que es feia servir durant el mercat agrícola per cobrir el blat. Al voltant de la porxada hi ha molts bars, restaurants i botigues, on pots anar a passar una bona tarda o simplement a seure a la fresca. La Porxada esta constituïda per una plataforma de pedra, quinze columnes (tres d’interior i dotze d’exterior i una teulada de teula àrab en forma de piràmide.
Quan vaig em sento còmode i plàcida perquè és un lloc que relaxa, ja que cada cop que hi vaig recordo aquells moments dolços jugant amb els coloms i passant-m’ho d’allò més bé amb els meus amics.
1. EL CAMINET
ResponEliminaEl caminet és un camí de sorra que hi ha al costat de casa meva, es un camí en el quan he viscut moltes experiències.
Al principi del camí hi ha una casa amb una gran bassa plena de granotes i altres animals molt curiosos, tot seguit hi ha arbres fruiters dels quals sempre anava amb el meu avi a collir figues, a collir pomes, a collir cireres etc. Si segueixes caminant, arribes fins al protagonista del caminet, és a dir, que arribes a un gran pi que té més de 100 anys el qual fa que tinguis la sensació de ser més petit que un cigró. Seguint el zic-zac del caminet trobes un petit pou on hi pots seure i contemplat el paisatge color llima. Al final de tot del hi ha una casa que està plena de grafits i molt enderrocada, però tot i això a dins hi viu una família de mussols.
Aquest camí dona la sensació completament de serenitat ja que és gairebé insonor, només se senten sons fins, s’oloren olors intenses però a la vegades dolses. I se’t relaxa la vista només de mirar els camps verds.
El caminet és un lloc del qual tinc molts recorda ja que he viscut mil i una experiències tan bones com dolentes. Com per exemple un molt bon record que tinc és d’anar cada cap de setmana amb la família ha passejar o a treure la meva gosseta. També una bona experiència que he viscut és d’haver fet una activitat nocturna amb la família que consisteix en capturar mussols per observar-los i tornar-los a deixar en llibertat. En canvi una molt mala experiència que he tingut en el caminet és perdre la meva gosseta, per sort la vaig recuperar.
En conclusió el caminet és un lloc on pots anar sempre que vulguis estar sol i relaxar-te, ja que allà no hi ha civilització ni sorolls de cotxes ni de persones etc…
Alina Botey Homs
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLA MEVA CASA DE VACANCES
ResponEliminaLa meva casa de vacances esta situada en un petit poble de la costa brava anomenat l’Escala.
Per començar, quan entrem per la porta principal el que trobem es un petit pati amb el terra fer de pedra on fem barbacoes a l’estiu i on podem trobar un traster, on guardem tot tipus de coses, des de el menjar fins les bicicletes.
Per altre banda, ja dins la casa podem veure la cuina i el menjador es la meva segona part preferida de la casa ja que aquí esta la tele i es on passo mes temps en família. A la planta de dalt podem trobar dos habitacions, una que té 2 llits petits on dormim la meva germana i jo, i l’altre un llit de matrimoni on dormen els meus pares, en aquest pis també hi ha un lavabo. Per últim com a més important tenim la piscina, no es molt gran però es un lloc ideal per convidar als amics i refrescar-te els calorosos dies d’estiu.
En conclusió, penso que si no tingues aquesta casa, les meves vacances no serien el mateix, perquè, que es millor estar al sofà amb el mòbil o amb als amics a la piscina?
EL JARDÍ DE CASA MEVA
ResponEliminaÉs un espai que transmet molta tranquil·litat i molta bona olor sobretot a la primavera quan totes les flors han florit.
EL jardí té una forma rectangular, per tot arreu està cobert de gespa natural i diferents tipus de plantes i arbre. A l'esquerra podem observar una petita tanca de color marró on dintre es troben diverses plantes, davant de tot veiem dos roses de gran volum, el primer de color rosat i el segon de color groc, tots dos transmeten una olor molt agradable, darrere seu hi ha dos geranis, color rosa i color vermell com la sang i per últim veiem una planta que ens la va donar un veí.
En el centre del jardí podem observar quatre tipus d'arbres, el més alt d'ells és el presseguer, el més patit és tant baix com un gnom de jardí, aquest és el cirerer, el que té menys branques i major volum és el magraner, aquest és l'arbre que menys fruita ens aporta i per últim tenim el perer, que és l'arbre que més fruita ens dóna. Com que estem a la primavera, tots quatre arbres tenen flors i fulles d'un color verdós.
Darrere dels arbres hi trobem un llimoner al qual li comencen a sortir les seves primeres llimones, a un costat trobem un gerd i un llorer.
En el fons de tot hi ha una reixa on a l'altre costat es veu el pi i la casa del veí.
En aquest jardí he tingut moltes vivències, el meu germà tirat a la gespa jugant amb el gos, amb els amics fent una guerra d'aigua, ajudar al meu avi a regar les plantes i la gespa.
En conclusió, és un jardí que mai oblidaries la seva olor, on t'agradaria passar hores i hores amb els amics.
ResponEliminaEL JARDÍ DE CASA DE LA MEVA ÀVIA
A mi m'agrada molt el jardí de la meva àvia sobretot a la primavera, quan totes les plantes estan florides i molt boniques.
El jardí és rectangular i per tot arreu hi ha pedretes de diferents colors. En entrar per la porta el primer que trobem a la dreta, és una olivera molt gran, plena de branques que s'enfilen ben amunt, que té quasi cent anys. A l'esquerra hi ha un espai molt gran sense res, on a l'estiu muntem una piscina bastant gran. Seguidament hi ha una taula enorme amb cadires de fusta, al voltant hi ha unes grans jardineres amb molt tipus de plantes com geranis i roses amb un color vermell infernal, margarides d'un color blanc com la neu, begònies, síquies grans i moltes més plantes que ara a la primavera estan florides i molt boniques.
L'ambient és molt tranquil, agradable i el paisatge és d'un color verd relaxant.
Al costat de les flors trobem una olivera més petita que l'altre, però que les seves branques també creixen ben amunt.
Al fons tenim una barbacoa on fem carn a la brasa, calçots, arròs, etc. Hem fet moltes celebracions on hem viscut moltes vivències amb familiars i amics. Darrere la barbacoa hi ha un petit hort on hem plantat alguna verdura com tomàquets, enciams, pebrots, escaroles, etc.
En conclusió és un espai meravellós, agradable i molt bonic on pots passar l'estona gaudint de l'ambient.
La ciutat de Köln:
ResponEliminaA la ciutat de Köln, apareix una catedral, un riu i un pont com a elements destacats i els colors que hi predominen són el blau i el groc. Aquest espai és Colònia una ciutat d’Alemanya i fa poc he tingut el plaer de visitar.
Pel que fa aquest paisatge és de la ciutat al vespre, quasi bé ja no hi llum del sol i el cel ja s’està enfosquint. A la part alta, a la dreta, hi ha núvols blavosos. Al centre el cel és rogent. A l’esquerra destaca la catedral de Köln alta com un gratacel. Per una banda, la catedral és un edifici gòtic i per l’altra, consta de dues torres de 160 metres d’alçada, que es troben al costat de l’absis de la catedral. En una de les dos torres s’hi pot pujar per unes escales en forma de cargol i des d’allà es pot contemplar una preciosa vista de la ciutat. La catedral es troba il·luminada per un llums molt potents, de manera que li dona un color groguenc. Davant de la catedral hi ha un edifici en forma de serra i entre aquest edifici i el riu es troba un passeig ple d’arbres. En aquest passeig s’hi poden llogar bicicletes i pots recórrer de dalt a baix. A la dreta de la catedral, al centre i al fons, trobem una torre de televisió. Aquesta torre té forma de “Chupa-Chup”. A la part de sota de la torre de televisió es troba un edifici rectangular que es l’estació de tren. A la dreta de la estació de tren, hi ha un pont d’estructura de ferro en forma de mitja circumferència que descansa sobre unes columnes de pedra, aquest pont és on hi passen els trens, aquest també està il·luminat i té un color grogós. A la part inferior hi passa el riu Rin amb una gran amplada i el color de l’aigua és blau marí, l’aigua té uns reflexes dels edificis il·luminats.
En conclusió, us vull dir que aquesta ciutat a mi m’agrada molt ja que des de sempre he trobat que Colònia és molt bonica i aquest lloc en especial em transmet molta tranquil·litat i alegria.
LA BASSA DELS ÀNECS
ResponEliminaLa bassa dels ànecs es un lloc on la gent va a donar menjar a els ànecs, on pots estar tranquil·lament fent els deures i a mes a mes es un lloc on jo hi tinc molts records màgics.
Amb el pas del temps la bassa ha anat sofrint molt, ja que la gent ha anat fent mal bé l’ambient i això fa que ara estigui una mica en decadència, encara que passi això, la bassa dels ànecs es un lloc amb molta vegetació. Una de les coses que cal destacar es que en mig de la bassa hi ha una zona de terra amb un arbre on els ànecs i passen el temps, també cal afegir que hi ha un camí que rodeja tota la bassa. Per entrar a la bassa tens que baixar unes escales de fusta que estan molt desgastades.
La bassa dels ànecs es un lloc que et transmet tranquil·litat ja que esta en el bosc y no hi ha molt de soroll, encara que els molests crits de les oques i dels ànecs pugin ser una mica irritants, quan ja hi passes molta estona t’acabes acostumant.
Normalment la gent va per seure en els bancs, estar tranquil i gaudir del paisatge.
Quan era petita moltes vegades anava a la bassa dels ànecs perquè era i encara ara és un dels meus llocs preferits, ja que m’agrada donar menjar a els ànecs i anar a passar la tarda. Un dels millors records que tinc es quan un dia estava molt estressada i vaig anar per relaxar-me, i gracies a l’ambient càlid i agradable, en un tres i no res se’m anaven les preocupacions.
En conclusió la bassa dels ànecs es un lloc molt bonic però al llarg del temps la gent de la roca hi a deixat de anar, encara que segueix sent un lloc emblemàtic per a la Roca i un gran lloc per visitar amb la família o qualsevol amic.
PLAÇA DE L' AJUNTAMENT
ResponEliminaPer introduir-hos aquest lloc és un espai identificatiu de la Roca Del Valles i aixi és que el descriure.
Respecte a la plaça és un lloc ample i pla, no gaire sorollos, a vegades fins i tot és agradable.
L' espai conte tota l' esencia del poble per la gran zona de vegetació i amb l' escut de la Roca.
A més a més és podra dividir en tres parts. La part de l' ajuntament que es situa la policia local i com el seu nom indica l' ajuntament.
La part de la portxada que es on es celebren diverses festes.
I la part de la plaça que és celebren algunes festes. Dona la cara a l' ajuntament.
A mi es un lloc que m'agrada perque és pot patinar molt bé.
Actualment s' utilitza per celebrar festes com els dimonis, els trabucaires, les cabalgades...
Per concloure la plaça de l' ajuntament és pot dir que es el cor de la Roca i una de les places més importants del municipi.